x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Twitter, Covid i educació

Actualitzada 24/01/2021 a les 06:10
Després de l’assalt al Capitoli per part dels seguidors de Trump, les principals xarxes socials utilitzades per l’ara ja ex-president van blocar-lo temporalment i en pocs dies Twitter el va eliminar de manera definitiva. Facebook, YouTube, Snaptchat i altres van seguir el mateix camí. No només això: també van eliminar milers de perfils seguidors de Qanon o Q-anònim, una de les teories conspiratives d’extrema dreta amb més fidels als Estats Units. Tots aquests reaccionaris, supremacistes i antidemòcrates (malgrat que pervertint el llenguatge diuen defensar la constitució) no han trigat gaire a qüestionar que les xarxes socials tinguin aquest poder i clamen al cel per la llibertat d’expressió. El més preocupant és que va ser en part gràcies a aquestes xarxes a través de les quals escampaven mentides, notícies falses, difamacions i teories conspiranoiques que Trump (i segurament no només ell) va arribar al poder. Ara que les tenen en contra, ara volen que se les reguli. Paradoxalment, és el mateix que es demanava quan Twitter i la resta no posaven cap filtre. Al final la pressió sobre les xarxes ha aconseguit que s’autoregulin. Tanmateix, per internet encara circula molta desinformació: molts dels comptes eliminats tenen un combo conspiranoic, terraplanista, negacionista, antivacuna, antimascareta i ara també anti-5G. Si parlem d’Estats Units ens sembla una realitat llunyana, complexa i molt diferent a la nostra. Però a través de les xarxes socials tot ho tenim a tocar. És una de les coses que més m’han sorprès d’aquesta crisi: en els últims mesos he vist l’evolució d’alguns dels meus contactes cap a formes de pensament de l’espectre negacionista i conspiratiu. El més inquietant és que són persones que conec i aprecio. No són cafres disposats a assaltar la Casa de la Vall. Gent amable, educada, cordial en la distància curta i amb formació superior. Què els porta a negar la Covid o la gravetat de la malaltia, la utilitat de les mascaretes o l’efectivitat de les vacunes? Ep, no pregunto pels seus arguments sinó que em demano quin motor els mou? Insatisfacció davant del món actual? No ho sé. El que sí que sé és que avui, dia internacional de l’educació, ens hem de preguntar com ha de ser l’educació en temps de postveritat.
  • #1 mereixes Llibertat si coincidim
    (24/01/21 10:41)

    Cal lluitar per la llibertat d'expressió. Cap llibertat és absoluta, qui defineix els límits?

    Amb educació entendrem que el límit és precisament l'expressió d'una idea. Estan fora de la seva protecció altres intencions com la purament difamatòria.

    Ara els límits els marca les xarxes socials. El seu punt de vista ens limita els continguts segons els seus criteris ideològics. I les censuren.

    Del The New York Post, la notícia d'un menor de 13 anys que per extorsió sexual va enviar fotos i vídeos compromesos. En el 2019 les va trobar a Twitter. En demanar la seva retirada la companyia al·legà que no incomplien les seves polítiques. Les van retirar uns mesos després per mandat federal. 
    És un exemple llegit ahir, en època d'algorismes I censura fulminant a Trump.

    Veiem molt bé que les empreses privades vigilin per la nostra llibertat censurant allò que no ens convé. El criteri de justícia és la coincidència o no amb la nostra línia de pensament.

    L'article és un bonic exemple.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts