Aquesta setmana Andorra ha estat notícia per un youtuber espanyol, conegut com ElRubius. L’anunci que es traslladava a viure al nostre país ha aixecat molta polseguera a les xarxes i als mitjans de comunicació. No els enganyaré, el tema dels videojocs (especialment) i la creació de continguts audiovisuals a les xarxes se m’escapa –tot i tenir una filla que n’està acabant el grau superior–. ElRubius és un més dels noms de la nodrida llista d’aquest gremi laboral nadiu del segle XXI, que ve a viure a ca nostra atret per la fiscalitat; sense oblidar la tranquil·litat, la seguretat i el paisatge de les nostres valls, que també. A les Espanyes mediàtiques de tota mena de canal i mitjà els ha faltat temps per posar-nos a parir. Des de “càtedres” com Ana Rosa Quintana, fins a “periodistes” del prestigi d’Eduardo Inda, entre altres il·lustres noms, han fotut el crit al cel per a veure qui la deia més grossa. I si podem confondre com diuen en castellà: “churras con merinas”, posant al mateix sac ElRubius i les vacunes de la Covid-19 comprades a Espanya, millor que millor. Un còctel d’ignorància, desconeixement, xerrameca, bilis i mala llet que fa feredat. La nostra fiscalitat és la que és i els acords (en aquest cas amb Espanya i França) són això, acords! El que espanta, vist i escoltat el que s’ha dit d’un tema que coneixem de primera mà, és pensar què hi ha de cert i real en la resta de “notícies” i reportatges que difonen... Abans de plegar, vull aclarir que amb la meva filla, salvant la diferència generacional i amb totes les discrepàncies que vulguin i més, convergim en un àmbit audiovisual: el del cinema, el setè art.