Jo no he sigut

Estic tan entretinguda amb les notícies que no sé quina em fa més pena. Si agafo el món com a referència, aquell paio americà i els analfabets que li donen per la menjadora m’haurien provocat alguna feridura si no fos perquè em foten més por que una pedregada. En aquest àmbit, també n’hi hauria per fer una mà de tesis sobre la teoria que diu que ens va costar vint segles passar de tenir fe en un déu a tenir-la en la ciència i que, en qüestió de quatre dies, per molt menys de trenta monedes de plata, ens venem la ciència i la canviem per una teoria de la conspiració mundial que ens porta a l’aniquilació de les classes populars i al supremacisme dels calés, com si això no fos el pa nostre de cada dia des que el món és món i els quatre arreplegats que ens autoanomenem humans vam venir a dinamitar la pau a la terra. I, és clar, en la mateixa escala, continuem sense recordar-nos dels oblidats de la terra i dels homes: migrants, explotats, refugiats, pàries, tercer món, quart món, perdedors, desheretats...

Si em limito a Europa, ja n’hi ha per pixar-s’hi. Moltes nacions unides organitzades, però cadascú mira per ell i els déus per tots (tot i que ja no n’hi ha cap que ens aguanti i ens tenen abandonats), com s’ha fet tota la vida, i campi qui pugui, que són quatre dies. Si ni tan sols es posen d’acord sobre què han de fer per exterminar un papau (aquell ho tanca tot, però aquest obre fins i tot l’esfínter; jo em posaré morrió, però tu prova d’anar a pèl; en Pau treu el drap de la bandera, en Pere se’l posa per corbata i en Berenguera s’hi eixuga el cul...), com carai s’han d’avenir a l’hora de repartir-se un medicament o de decidir si primer és la salut o l’economia?

I, mentrestant, en aquest petit racó de món, a més de totes aquestes misèries, estem ben entretinguts amb les nostres especificitats: tenim unes coses que es diuen “youtubers” i que es veu que venen de baix per dir bestieses i que no els les cobrin, estem escagarrinats perquè aquesta temporada no ensumarem ni un turista, continuem havent d’anar a avortar frontera enllà i ens hem modernitzat tant que fins i tot tenim escòria humana que pega els pares. Això sí: aquí, allà i arreu, la culpa de tot és dels altres.