Creat:

Actualitzat:

Molta gent hem aplaudit que Twitter, Facebook i Instagram silenciessin els comptes de Donald Trump després dels fets del Capitoli. Més enllà que no hi ha ombra de dubte que va ser l’accelerant necessari perquè es produís el fet, passats uns dies un es pregunta per què ara i no abans? Per què Twitter –el seu canal de comunicació preferit– li ha tancat l’aixeta precisament ara? Que no fa un grapat d’anys –ja abans de ser president– que ha demostrat ser homòfob, bast, racista, misogin i intolerant? Que no ha s’ha abonat a la conspiranoia, l’insult i la discriminació a tort i a dret, saltant-se límits que mai abans cap POTUS havia gosat vorejar? Que no ha menyspreat el canvi climàtic i la Covid-19? La resposta cal cercar-la, com explica Liliana Arroyo, doctora en sociologia, en la seva pèrdua de poder: Només quan el seu declivi ja era imparable l’han eliminat (El Salto, 15/01/21). Sembla que la desaparició del compte @realDonaldTrump a Twitter, el seu altaveu predilecte, hagi obrat un miracle: ja no se’l sent, kaput, out! Talment com si totes les barbaritats que ha perpetrat fossin fruit d’un malson. La realitat és una altra. Hi ha més de 70 milions de persones, que es diu molt ràpid, que combreguen amb tota la merda o quasi bé, que ha espargit. I de cop al bot, a alguns els ha caigut la bena dels ulls i s’han adonat del poder de les xarxes socials. Ai las! Arroyo ho condensa molt bé: “Les plataformes són empreses privades que anteposen l’agenda econòmica a la política”; i la resta son collonades. Llibertat d’expressió? Censura? Estratègia? Qui controla els controladors que controlen les xarxes, que pretesament ens fan més lliures?

tracking