Revolucionaris i reaccionaris

L’assalt al Capitoli de fa pocs dies, em va fer pensar en la revolta dels joves andorrans que el 1933 van entrar a Casa de la Vall i van forçar el Consell General. Crec que no vaig ser l’únic. A Twitter corria un muntatge de broma en què es veia el Llop de Yellowstone (així es fa dir el paio que va irrompre al parlament nord-americà disfressat amb pells i banyes), ajudant els revoltats andorrans a Ca la Vall. En tot cas, és evident que les diferències són abismals. Oceàniques. Els joves que van forçar les institucions andorranes el 33 van fer avançar el país a marxes forçades cap a la democràcia, encara que d’entrada fos una democràcia rudimentària, tirant a ruralota. En canvi, els seguidors de Trump han violentat les institucions de l’autoproclamada primera democràcia del món, el far d’occident, i ho han fet per forçar un retrocés de drets i llibertats. Semblen quatre eixelebrats, però estan guiats per gent que no és idiota i per això en el seu discurs perverteixen el llenguatge i s’autoproclamen com a defensors de la constitució quan el que realment fan és violar-la. Abanderats del patriotisme (com si el patriotisme fos un valor necessàriament bo) convertits en reaccionaris. Potser això no és cap notícia. I els andorrans del 1933? Patriotes, revolucionaris o reaccionaris? A vegades la línia entre el revolucionari i el reaccionari és molt fina. He conegut gent que es considera a si mateixa molt crítica i es revolta contra el poder establert amb un afany de llibertat, però en poc temps han fet la volta al globus terraqüi i han acabat convertits, sense saber-ho, en reaccionaris de manual. El Llop de Yellowstone i els seus camarades deuen pensar que són patriotes. I prou. Res de reaccionaris. I no els duguis la contrària o et claven un bolet (o un tret). La gent que en sap diu que és la política de la crispació i els mitjans que l’alimenten el que ha provocat aquest extrem. Desenganyem-nos: no ens cau tan lluny. Aquí a prop, als països del nostre context també passa. La provocació incendiària, la crispació innecessària, la baralla interessada, les notícies falses i la difamació mal dissimulada. I aquí? Oli en un llum, veritat? Si un dia esteu bé d’ànims, feu allò que no s’ha de fer mai: llegiu els comentaris del Diari. Tot bé.