x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

Andorra: país de supervivència

Les pandèmies són una realitat en la nostra societat
Actualitzada 08/01/2021 a les 05:51
    Marcel Prats
L’any 1918, la pandèmia de la grip va afectar a escala mundial 500 milions de persones, de les quals 18 milions van morir. Segons els historiadors D. Monta­nyà i J. Pujol Ros, es van registrar a Andorra (1918-1920) uns 160- 200 casos de la malaltia, dels quals 40-50 van ser defuncions, l’equivalent a un 1% de la població d’Andorra (4.500 habitants), que si ho traduíssim a la població d’avui haurien estat més de 3.000 persones infectades amb més de 700 defuncions.

Les pandèmies són una realitat en la nostra societat. Un exemple l’hem tingut en les pandèmies del segle XIX-XX que han afectat Europa i el seu impacte en el nombre de víctimes. Tenim exemples com la verola, amb 300 milions de defuncions; el xarampió, amb més de 200 milions; la grip espanyola, amb 50 milions; el còlera, amb 10 milions; la sida, amb 35 milions, o el tifus, amb més de 4 milions. Totes elles amb un gran impacte en les vides de les persones, en la seva economia, el seu desenvolupament i, en definitiva, en la seva salut individual i col·lectiva, i en la supervivència de tots.

Ens trobem actualment davant d’una nova pandèmia ocasionada pel SARS-CoV-2, que en només 10 mesos ha deixat més de 84 milions de persones malaltes arreu del món, de les quals més d’1,8 milions han estat defuncions. En el cas d’Andorra, amb més de 8.000 casos infectats i més de 80 defuncions, una crisi a casa nostra i en l’àmbit mundial sense precedents.

Totes les pandèmies evolucionen de la mateixa manera. Quan no hi ha ni vacunes ni tractaments, ni coneixem la via de transmissió, només ens queda esperar i deixar fer. Cal esperar que un elevat nombre de malalts i de defuncions aturi la transmissió dels virus per manca d’hoste on contagiar-se, opció que no té data de finalització, i que en canvi deixa un elevat nombre de víctimes pel camí. Quan coneixem com ens podem protegir és quan podem activar les mesures de prevenció i seguretat, així com els screenings poblacionals, perquè en aquesta etapa encara no tenim ni tractament ni vacuna que la pugui erradicar. Finalment, quan podem disposar de vacunes amb un alt nivell de seguretat i fiabilitat és quan de debò podem impedir el contagi de la malaltia, el nombre de defuncions i, de retruc, assolir la seva erradicació.

Actualment el nostre calendari vacunal preveu més de 15 vacunes que ja s’apliquen des de l’edat infantil i que són conegudes per tots nosaltres, com per exemple la diftèria, el tètanus, la tos ferina, el xarampió, la rubèola o la parotiditis, entre d’altres. Gràcies al fet que la gran majoria de persones estem vacunades el resultat és que el virus ha quedat minimitzat i en molts casos erradicat. Ens podríem preguntar quina seria la nostra qualitat de vida si no haguéssim tingut desenvolupades aquestes vacunes i quin món tindríem si les malalties descrites estiguessin totes elles en plena activitat.

L’espècie humana té unes característiques que la fan molt vulnerable a sofrir noves pandèmies. Som els darrers responsables de la sostenibilitat del nostre món que, per cert, no cuidem gens, en el qual volem seguir vius, feliços i sans com si no passés res. També som individus que volem i necessitem viure en un entorn de socialització, que necessitem interactuar amb més individus, que volem estar sans sense cap infecció que ens faci emmalaltir. Volem una economia creixent que ens permeti viure, volem tenir una esperança de vida alta, volem una bona qualitat de vida, volem recuperar la nostra normalitat que teníem abans de la pandèmia, volem deixar enrere aquesta nova normalitat en la qual estem tots encallats.

Estem tots d’acord que volem que s’erradiqui la malaltia com més aviat millor. Sabem que trigarem massa si només apliquem les mesures de seguretat i protecció, i que tampoc volem viure en continus confinaments durant anys i anys sense saber quan s’acabarà. Però el que sabem és que no volem més malalts, no volem més morts, no volem una societat defallida, no volem més repercussions socials i econòmiques negatives a escala mundial, no volem que el turisme no arribi a casa nostra, no volem més drames familiars, no volem més desgràcies, no volem...

Tenim davant nostre una opció que ens pot capgirar aquest drama. Amb la vacunació de la Covid-19 podrem recuperar la normalitat, podem deixar enrere el patiment de moltes famílies, l’angoixa de moltes persones, podem evitar que hi hagi més difunts. La vacuna és una decisió personal, voluntària, però només si ho fem d’una manera ràpida, majoritària i col·lectiva tindrem un efecte beneficiós sobre la nostra població.

Ens hem demostrat que sabem confinar-nos quan toca, sense normes ni prohibicions, ens hem demostrat que som capaços de fer-nos massivament serologies pel bé de tots, i hem estat reconeguts mundialment pel nostre abordatge a la Covid.

Però ara ens toca prendre una nova i definitiva decisió pel bé de tothom. Hem de decidir individualment vacunar-nos, decisió que només depèn de nosaltres mateixos. Hem de decidir que a més ho volem fer tots junts i que volem fer-ho en un curt període de temps. Tots sense excepcions volem recuperar el que tenim estancat. Tots volem sortir d’aquest atzucac i de retruc, per qui ens vulgui mirar, els demostrarem de què som capaços una vegada més.

* Marcel Prats, Director assistencial del SAAS

 
Etiquetes
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts