Creat:

Actualitzat:

L’endemà s’ha convertit en una il·lusió desconeguda més que en una realitat.

Fer plans com ¿què farem el proper estiu? s’ha convertit en un passatemps al qual costa trobar les respostes.

És aquest soroll de fons que ens està deixant la pandèmia. Una inseguretat crònica que ens està fent canviar la nostra percepció i la nostra organització per ser més flexibles, més imprevisibles, i estar més preparats per als diferents tombs que se succeeixen dia rere dia.

I ens vàrem llevar l’endemà del dia 1 desitjant fortament deixar enrere tot el que ha succeït el 2020. L’any que cap de nosaltres va desitjar i que ens ha convertit en una societat molt vulnerable. En el que hem arribat a apreciar honestament el valor dels petons i les abraçades, sobretot de les que no hem pogut donar.

Però dintre dels nostres pensaments volem ser positius. Volem creure fermament que aquest any anirà millor. Que ens en sortirem. I mentre tocaven les campanades, intentàvem deixar enrere tot el que ens ha fet patir. Com deia el meu avi: any de traspàs, no te’n fiïs pas. I aquest 2020 ha estat un any de traspàs.

I tant que no ens hem podíem fiar. Ens ha convertit en fràgils. Ens ha desprotegit. Ens ha deixat indefensos. Ens va tancar a casa. Hem deixat de ser éssers socials per poder combatre el virus. I el camí se’ns fa llarg. Molt llarg.

Ha estat un any molt dur. Moltes famílies han perdut un ésser estimat, d’altres han patit per la salut dels seus i molts estan patint una situació econòmica i social molt dura per les conseqüències d’aquesta pandèmia.

Un any on la solidaritat va ser present durant un temps. Com també la ignorància o l’individualisme que també han aparegut com a reacció a la pandèmia. La pandèmia ha mostrat com som. Ens ha posat a prova. Ens ha posat contra les cordes i ens ha abocat a viure situacions molt intenses amb nosaltres mateixos, amb les nostres famílies, i amb la resta de persones.

Però és un moment a on les individualitats no compten. Compta la col·lectivitat. L’interès general. Si es vol arribar a una solució hem de potenciar la consciencia col·lectiva, que és el mateix que actuar amb generositat per poder construir un futur compartit.

I comença un any nou ple de reptes i oportunitats.

tracking