Campanades i 5G

Que bonic devia ser tenir només el so de les campanes com a únic element artificial enmig del parlar de la gent, dels animals i de la natura. Parlem de segle i mig enrere, potser una mica més enllà, abans de començar a voltar vehicles a motor per terra, mar i aire, i d’inventar aparells de gravació i reproducció de so. El “cating catang” de la campana de matinada, tocant les hores, o cridant a foc o a sometent, donava a les nits calmades el toc de normalitat o de sorpresa i d’al·licient. Avui en dia, sotmesos a munts i a gavadals de sorpreses i al·licients de tota mena, la suau cadència de les hores tocades al campanar es veu alterada per somnis quimèrics fets d’una barreja de rèmores retingudes del dia i de saturacions mentals que se’ns encrosten al cap. Quin somni més lleig no pot ser somiar el Donald Trump –el “tarambana, autocràtic, narcisista Trump”, com el definia Joan Massa al Foc i lloc aquest dimecres– arribant a Andorra per Sant Julià, essent rebut a cop de bombo i, recargolant el somni en malson, veure’l baixar de cara embalat pel Trobotonc i abuixant-te com un toro boig. Evitada l’envestida, perquè ens hem avorat cap a Aixovall, continua el somni veient la comitiva d’esquena i en direcció cap al Consell General, amb la garratibada sensació de no poder fer res perquè et sents estacat al terra i no pots córrer a salvar el campanar de Santa Coloma del cop de porra de qui ara veus com un gegant boig de cercavila brandant els braços en giravoltes repartint a tort i a dret. Pobre campanar de Santa Coloma, quina garrotada s’ha endut del Trump, sort que –amb la força i fe de segles dreçada– ha aguantat i només l’ha sacsejat una mica. Passada la pujada de tensió del somni, ara enfila, recta de Santa Coloma amunt, cap al Consell General, acompanyat pels revoltins d’una fada alada de nom convencional i dolç: la fada Calisay. Sentim la xerrameca de lluny i ens arriben una mena de bombolles de sabó sonores que emborbollen –guarnides amb llacets de Twitter i Facebook mascareta, gots de quina i mercat de Calaf mundial. Aviat ens agafa la suor freda i estàtica veient com s’apropa Trump a l’entrada del Consell General, però el malson s’acaba just abans del moment màgic de sentir el toc de la campana d’inici de sessió i despertar-nos de cop. Quin patir! Ens ha anat d’un pèl! Com diria el cap del menjador de l’hostatgeria de Leyre: “¡Habeis llegado a la campana!”, en arribar un minut abans de tocar les deu de la nit, “claudendo cena tempore”. Sort que la sopa de ceba, “los huevos benedictine”, “las migas a la pastora” i “el cordero al chilindrón” ens reconforten abans de dir-nos bona nit caragols. Toquen les onze al campanar de Leyre. Trump és ja només un malson.

Deixem enrere l’any 2020 amb totes les males estones i els neguits i les batzegades de la pandèmia. Escoltades les campanades de Cap d’Any 2021, obrim els braços a un any millor, guanyador de totes totes davant el virus amb la vacuna i seguint amb les mesures de prevenció personal i conjuntes, començant per l’ús de la mascareta quan toca i higiene de mans, més el dir-nos les coses amb la separació i amplitud d’espai necessaris. Encetem any nou i encara que sigui amb esgarrinxades i estrips a la roba, el mirem de cara i tenim prou esperances per augurar un refer i un renovar les coses malmeses i si es poden redreçar, millor. Entre altres bones noves, parlant de campanes i del seu dring sempre net i noble, veurem com la campana Jesús i Maria, restaurada del mal trau que tenia, serà de nou posada al campanar de Santa Eulàlia d’Encamp i sentirem el so escampat per la muntanya tal com el sentien al segle XVI. I sense aturador en les noves tecnologies, arribarà la velocitat gairebé màgica de l’operativa de telefonia mòbil 5G, la darrera generació, que permetrà accedir a maquinàries en un dit i fet. Quin gran avenç la telefonia mòbil i les possibilitats de millora en les relacions humanes. Llàstima que sempre hi ha qui no deixa res per verd i emparant-se en les xarxes socials, que enlaira reietons i reinetes com qui fa bunyols, tossa i fa caparrades de les que Cervantes i per boca del Quixot, podem imaginar que en diria: “Atrevimiento sin doncel, bravura en charca, croar de ranas, desata cansina pesadez y aburriento.”

La telefonia mòbil, ja nostrada com a fenomen mundial, fa la funció principal dels campanars i de les campanes abans de l’arribada de l’era digital: avís i informació. Però així com el toc de les campanes sempre és un goig, que, per cert, cal revifar i reivindicar com a cultura també nostrada, la connexió via internet i tecnologies associades ens pot arribar a superar i a convertir-nos en simples ninots o pitjor, en lloros. Aquí, és clar, entra la responsabilitat de cadascú, de la mateixa manera que en aparèixer la televisió i fer emmudir la conversa a taula o a casa, sempre tenim l’opció de no engegar-la o d’apagar-la. Així doncs, que toquin i sentim les campanes properes i també una mica més llunyanes, allà on es fon vista i cor, en la justa mesura de felicitat concreta i, alhora, ens puguem dir bon dia i bona nit de banda a banda de món.