Segons la comunitat científica, l’efecte del canvi climàtic és cada cop més evident arreu del món, tant per als humans com per als animals i les plantes. Un dels exemples més impactants són les imatges d’un os polar prim, en perdició sobre una fina capa de gel i morint-se de gana a l’Àrtic. Aquestes fotografies han fet la volta del món i mostren clarament els efectes que el canvi climàtic pot tenir sobre els éssers vius. En efecte, els ossos polars depenen del gel per a la seva supervivència, ja que cacen, es desplacen, fan caus i es reprodueixen al gel i, com més aviat comença a fondre’s, menys temps tenen per fer-ho. Això està fent que cada cop estiguin més prims i tinguin menys descendència. I aquests animals no són els únics amenaçats per l’augment de temperatures. Actualment hi ha milers d’espècies animals i vegetals amenaçades, entre les quals nosaltres, els éssers humans. Segons l’ONU i l’OMS el canvi climàtic és més mortal, i de lluny, que la pandèmia que ens està afectant actualment, ja que es preveu que provocarà la mort de 250.000 persones cada any d’aquí al 2050, és a dir, de més de set milions de persones en 30 anys. Sense comptar les altres afectacions, com ara l’abandonament de l’habitatge (el 2017, 18 milions de persones es van veure obligades a abandonar les seves llars per motius mediambientals, com ara inundacions causades per la pujada del nivell dels oceans, pluges anormals, tempestes o sequeres). No obstant això, si tant la Covid-19 com l’escalfament global són dues crisis globals, que afecten la totalitat del nostre planeta, només la primera ha tingut de moment una resposta relativament global mundialment. La segona, malgrat les evidències cada vegada més clares, no està tractada amb la mateixa seriositat segons els països. A veure si aquesta consciència col·lectiva, nascuda arran de la crisi de la Covid-19, fa taca d’oli amb el problema de l’esclafament global. Esperem que sí.
