x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La seca, la meca i...

A les portes del 2021

Actualitzada 28/12/2020 a les 06:25
Avui parlava amb un sorrut entranyable que em deia que el seu desig per a l’any vinent és poder-se queixar de les coses de sempre: del trànsit, de la gent que no diu bon dia a l’ascensor, de la classe política, del preu del pa i aquestes coses, les normals, deia. Acabem el 2020. Semblava que no havia d’arribar mai. I, contra pronòstic, ara mateix només tinc paraules d’agraïment. És ben cert que els humans som així de contradictoris. Per això no vull entrar al 2021 sense donar les gràcies a totes les persones que d’una manera o una altra s’han entestat els darrers mesos a demostrar-me que la vida és bonica, fins i tot quan no ho és. Persones dolces i amables que faciliten tràmits incòmodes -com si res-, que et fan arribar una nota l’endemà d’un recital, que et somriuen quan et porten el cafè del matí, que et guien mentre busquen el nord, que assumeixen amb enteresa que vindran temps millors quan tot s’esfondra sota els seus peus, que estimen, que s’arrisquen, que estan a prop. Tan a prop com es pot estar amb els temps que corren. Al final, el que compta són els amics que has fet, els lligams que has pogut teixir, les complicitats, les rialles, els silencis i les abraçades -fins i tot les que es fan a través de Zoom-. Ja no m’amoïna el futur: tinc dues mans, i les puc fer servir. I cal anar amb compte, sí, però també hem de continuar vivint. Arribo a finals d’any i miro la llista dels bons propòsits del 2020. Faig balanç del que s’ha fet i del que no: del que volia fer i ara ja no vull. Perquè, si alguna cosa m’ha ensenyat el 2020, és que les prioritats han canviat.
  • #2 padrinak
    (30/12/20 00:29)

    Vull Sisar per una estona el teu "contra tot pronòstic ara mateix sols tinc paraules d'agraïment". Aquesta frase diu tant de tu, que es fa impossible no retornar-ne una engruna del que ens ofereixes.
    Hi ha engranatges que al moure's fan tremolar la terra. Les pandèmies ens han acompanyat al llarg dels segles i si ens guiem pels aprenentatges de la història, ens sorprendrà observar que són destructors i generadors de nous cicles. I contra tot pronòstic la humanitat tossudament sobreviu. Tot acabarà i la fita serà reconèixer-nos després de tants canvis.
    No és una frivolitat dir un "Sí, tot anirà bé."Un l'infantilisme o nihilisme és creure que no hi haurà un procés de dolor en fer moure aquest gran mecanisme. El preu l'haurem de passar a pagar tots per caixa. Deixeu-me compartir amb vosaltres una idea. Les petites esperances són l'aliment que necessita la nostra ànima en aquests moments. Fer passes i visualitzar el futur. Quan us fallin les forces penseu en què som capaços com a espècie d'adaptar-nos.

    Respondre
  • #1 La realitat supera la ficció
    (28/12/20 08:38)

    Quan la merda arriba a el coll i no s'albira llum al futur, només queda resar, i per als nihilistes anar a una conferència del TED.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts