Gràcies

Ei, tu, que per poc me n’oblido, que s’escola l’any –aquest any, quin any...– i encara no t’ho havia dit directament. Gràcies! Sí, gràcies. Moltes gràcies! Per com et buides a l’UCI cuidant dels qui pitjor ho han passat, malgrat la pressió, malgrat l’esgotament, malgrat la impotència. Gràcies per totes les hores a planta o a la consulta, moltes més hores del que tocaria, amb molts més pacients del que tocaria, precintat tot el dia, i tot i així mantenint les millors maneres, orientant-te més que mai a cuidar de nosaltres. Gràcies per mantenir-ho tot net en aquests temps en què a tots ens obsessiona el que no veiem, gràcies per netejar-ho, per desinfectar-ho, per habilitar-nos espais habitables. Moltes gràcies! Sí, gràcies per carregar una vegada i una altra les prestatgeries, per no fallar ni un sol dia al teu lloc a la caixa i així permetre’ns anar comprant el que necessitem –o el que creiem que necessitem–, amb la mascareta tot el dia, amb l’estrès de veure desfilar davant teu una cua sense fi d’encomanadors potencials. Gràcies per no deixar de pensar en solucions, malgrat que el context canviï a cada instant i l’alternativa que ahir semblava la millor ara ja no ho és, malgrat que era un problema nou, malgrat que era un problema complex, cal que molts penseu en solucions –sobre coses petites, indirectes o estructurals, tant és– i que alguns les prengueu, no és fàcil però ho esteu fent. Moltes gràcies! Gràcies per no defallir i trucar-nos cada dia –moltes trucades al dia– per ajudar-nos a protegir aquells amb qui hem estat en contacte i per fer-nos proves –moltes, moltes proves cada dia–, amb les millors maneres, amb tota la paciència, per ajudar-nos a poder fer una vida molt més normal de la que podríem fer sense tu. Gràcies per mirar d’informar-nos sense sensacionalismes. Gràcies per fer-te càrrec de la canalla i per educar-los malgrat les distàncies, malgrat les pantalles, malgrat que l’escola que coneixies s’ha girat com un mitjó. Moltes gràcies! Gràcies per haver anul·lat el dinar d’ahir, gràcies per dir que no a aquella festa tan llaminera, gràcies per prendre’t tan seriosament la salut i el benestar de tots, gràcies per tot el que em deixo i gràcies per, malgrat tot, fer-me riure i somriure. Gràcies per tot. Gràcies a tu. Mil gràcies!