x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Foc i lloc

El ginebró

Actualitzada 17/12/2020 a les 06:06
Si seguiu la meva xerrameca des que garlo en aquestes pàgines, ja sabeu que això del naixement d’un nen i de la mort d’un any me la porta més aviat fluixa. Però la situació estranya d’aquest any fa que estigui una mica tristoia perquè els qui s’han passat anys i panys criticant aquestes festes enguany posen el crit al cel perquè no ho podran fer (feia temps que no us explicava cap acudit, eh? Ha ha ha!)

De petita, l’únic senyal de Nadal que coneixia era la flaire de la molsa quan anava a bosc, el tacte dels rierencs quan els feia saltar a Daró i un pobre ginebró punxent que el pare i jo anàvem a buscar enfilats al 4-L (el quatre llaunes) cap a la Ganga o cap a Santa Pellaia, segons el mas on ell volgués anar a fer el trago. L’enfilàvem al portamaletes i cap al bar de casa, on la mare l’encabia dins una galleda vella amb quatre galindaines que no he sabut mai d’on sortien i allà es moria, trist i desconsolat, fins que desapareixia un dia qualsevol per art de màgia. En néixer la primera neboda (jo tenia nou anys) ja vaig viure allò del sopar de la Nit de Nadal i fotre bastonades a un pobre tió perquè cagués torrons dels fins i dels bons, una botifarra per a la mare, un got de vi per al padrí i uns quants duros de xocolata. I a mesura que passaven els anys, com que s’havia d’anar arreu i menjar-hi, els dinars a crits i males cares es combinaven amb els sopars a males cares i crits tot ben amanit amb nadales, xampany dolent, rialles i plors, empatxos i molta son. Però ho vaig tallar en sec en venir a Andorra. Si vols estar amb mi, tens tots els dies de l’any per fer-ho; si has d’esperar del 24 de desembre al 6 de gener no et deu interessar gaire. Ai, manyacs, aquí pau i després glòria.

Enguany, ja us ho he dit. Em sap greu que només es puguin ajuntar deu persones en un parell d’àpats i una de les deu sempre passadís amunt i avall, pendent de la porta per si truca la policia per comptar-les. I s’hauran de recordar de tenir el balcó obert, cosa que mitigarà la pudor del baf de l’escudella, i de parlar ben fluixet i no cantar nadales, cosa que els estalviarà sentir les discussions entre consogres i cunyats i els esgüells del criaturam. Algun avantatge havia de tenir tot plegat.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts