x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

En suport de les residències de gent gran

Siguin privades, concertades o públiques, mereixen el reconeixement
Actualitzada 11/12/2020 a les 21:25
El virus ens ha trasbalsat aquest any amb una malaurada incidència en la població de més risc, la gent gran. Degoteig diari de finats a milers de famílies i afectació en moltes residències de gent gran. Només declarar-se la pandèmia, la primera a veure com se’ls apagava la vida d’un dia a altre va ser la residència de Bagà, amb 25 defuncions d’un total de 81 residents. Va ser el primer esglai i malauradament des del mes de març, s’han succeït brots en residències de gent gran, de totes les característiques, privades i públiques, vinculades a ordes religioses o purament de caire empresarial. Aquests dies és la residència de Tremp la que pateix un brot greu del virus, amb 43 defuncions d’un total de 144 residents. Aquesta residència, en el primer brot, el de la primavera, només va tenir un sol cas positiu. També altres centres d’arreu havien superat el primer brot i ara estan afectats pel coronavirus, afectant tant residents com personal laboral. Si ens ho mirem a escala europea, veurem el mapa d’Europa marcat per creus de dol de mort en residències geriàtriques. A França, en les tres primeres setmanes de pandèmia eren 2.189 les defuncions en residències de gent gran. A Andorra, la incidència en residents geriàtrics també ha estat palpable. A Espanya, a dia d’avui, són 24.080 les morts computades en residències de gent gran, essent la comunitat de Madrid, amb 6.038 defuncions, i Catalunya, amb 4.337 defuncions, les que sumen més morts de gent gran. Aquestes xifres representen el 52,52% del total de morts per coronavirus a la comunitat de Madrid i el 52,12% a Catalunya.

Les residències de gent gran formen part del dia a dia de les societats actuals. L’augment de l’esperança de vida en les darreres dècades ha suposat també un augment de la taxa d’envelliment poblacional, amb les necessitats assistencials sociosanitàries que això comporta. El nombre de residències a Espanya és de 5.457. D’aquestes, a Catalunya n’hi ha 1.073, amb un total de 64.093 residents dels quals el 40% han estat diagnosticats de coronavirus. Són xifres vinculades a la pandèmia i malgrat una incidència tan gran i les defuncions provocades, la capacitat de reacció en aparèixer un brot evita encara més les baixes. Això és gràcies a la xarxa de serveis sanitaris, que dediquen hores i més hores a atendre les persones malaltes de coronavirus, en unes condicions laborals extremes i amb uns condicionants psicològics com mai havien experimentat.

És amb suport i amb agraïment que es vencen les sotragades i la pandèmia en provoca cada dia en tots els àmbits, els directament afectats pel virus i els que en resulten indirectament afectats per les mesures de prevenció comunitària. Cal suport i agraïment a la tasca desenvolupada per les residències de gent gran, suport i agraïment a la tasca d’atenció social i sociosanitària, als serveis d’acolliment i acompanyament que realitzen, algunes de des fa moltes dècades, quan encara l’augment de població de gent gran no era tan acusat i padrins i padrines vivien i podien ser atesos a la llar familiar i als asils hi arribaven les persones que no tenien ningú i allí trobaven escalfor i suport. La feina de monges i també de frares en asils té una importància notable i més en les comarques de muntanya, on les residències no comencen a ser una realitat fins fa poques dècades. Fins que no van començar a establir-se residències de gent gran, els asils eren els únics establiments d’acollida. Per això, quan se senten crítiques inflamades cap a la seva tasca, cal agrair amb veu alta i sense embuts la funció social d’acolliment i acompanyament lligats a ordes religioses en els respectius bisbats. Les residències de gent gran, així anomenades, siguin privades, concertades o públiques, mereixen el reconeixement i en passar una maltempsada com la d’aquesta pandèmia, han de tenir el suport que calgui i sentir l’escalf amistós i humà. Encara més, sense les residències privades o concertades, l’assistència pública a la gent gran no arribaria pas a abastar ni demogràficament ni territorialment la meitat de la població que ho requereix. Ho hem de tenir en compte també quan es deixen anar crítiques a tort i a dret, a voltes injustes i despietades.

La pandèmia del coronavirus comportarà anàlisis posteriors i revisions de protocols davant situacions imprevistes en les centres d’atenció primària, en hospitals, en residències, en empreses, en llocs de convivència compartida, en els transports públics. El malson actual provocat pel virus, superat amb bona voluntat i eficàcia, haurà de servir per enfortir encara més el sentit humanitari, el component d’escalf personal, en l’assistència al sector social més vulnerable davant les malalties, el de la gent gran.
  • #1 Conxita
    (12/12/20 16:47)

    Mereixen tot el nostre recolzament, persones generosas i al servei als usuaria, la nostre gent, , Ministeri de Sanitat felicitacions, sé del que parlo

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts