Aldea gal·la

En totes les històries d’Astèrix mai ha sortit el nom de l’aldea on viuen, es creu per la ubicació, engrandida a les vinyetes, que podria ser la població d’Erquy, a la Bretanya francesa. Els que hem llegit aquestes aventures sabem que es tracta d’un reducte de la Gàl·lia pendent de conquistar per l’imperi DR, Demòcrates per Roma. De fet, aquesta aldea no té el poder d’Estat, però com a corporació sí que té un ampli ventall de moviments. Per exemple Erquy, e-e per escurçar el nom, va crear una partida pressupostària d’1,5 milions de sestercis per a ajudes als seus habitants, caldrà veure quins criteris se segueix. És sens dubte una aventura complicada, atès que les ajudes a la ciutadania sempre s’han canalitzat pel servei central d’ajudes socials, i és aquest el que té els mitjans per garbellar els ciutadans amb més necessitats. No t’has de prendre cap Panoramix-poció per concloure que iniciatives conjuntes sempre són més productives, i alhora més econòmiques, mancomunar el transport intern n’és un exemple. Tanmateix cada aldea pot tindre iniciatives culturals pròpies, però si existeix, com així ha sigut, una proposta cultural conjunta, la petita aldea e-e no es pot quedar fora en cap cas, artistes d’e-e com Asurancetúrix no entendran que una iniciativa que suma cultura no es porti a terme.

Portem molts còmics veient que a totes les aldees falten habitatges de lloguer a un preu raonable, un dret que recull l’article 33 de la Constitució. Des del poder legislatiu de l’imperi han aplanat el camí, així doncs s’ha entrat a tràmit un projecte de llei quant als arrendaments de finques urbanes, que possibilitarà a totes les aldees poder aplicar el 0% de cessió obligatòria de sòl en totes les edificacions que es destinin a un mínim de deu anys de lloguer, e-e recapta un 15% actualment. Ens cal esperar si Abraracúrcix, líder de l’aldea d’e-e, continuarà l’aïllament socialdemòcratix o sumarà esforços tal com tots esperem.