La tribuna

L'art d'ajudar

La solidaritat hauria de ser una assignatura clau en l’educació

Creat:

Actualitzat:

Mirada al futur incert que ens espera, les coses es compliquen i ens comuniquen que no podem realitzar el voluntariat amb Cooperand perquè seria un risc per a la nostra salut i ens trobem a l’inici d’una pandèmia mundial.

Quan emprens un projecte solidari en què marxes a quilòmetres de casa, a un lloc que no coneixes, sola, sense saber què t’espera ni com reaccionaràs, t’entren totes les pors del món que et puguis imaginar. I t’ho penses. Però la solidaritat i les ganes de canviar el món és quelcom que es porta a dins. I són suficients per clicar tremolant la tecla que donarà partida al primer pas: el bitllet de vol a l’aventura.

Arran d’aquest primer pas, tots els nervis desboquen a les ganes d’arribar al dia que hagis d’agafar les maletes, les teves ganes de volar i entregar-te en cor i ànima per aportar el teu granet de sorra amb l’esperança de millorar aquest món gris on vivim. La il·lusió i les ganes d’arribar són indescriptibles. Cada formació plena d’informació i coneixement van omplint aquest pot d’entusiasme, i el caliu que sents des del primer dia per part dels companys i dels organitzadors fa que tot flueixi i sigui més intens.

La notícia de l’anul·lació del voluntariat va ser una gran decepció que ens va fer parar el compte enrere i centrar la mirada en el present. La solidaritat es va centrar a ajudar aquelles persones vulnerables que ens necessitaven durant la situació viscuda per la Covid. Compres a persones grans, ajuda en els stop labs, va ser una gran oportunitat per a la societat per sentir empatia envers el món que ens envolta i unir-nos per millorar la situació en la qual ens trobàvem. I també per adonar-nos de tot allò que estàvem fent malament i millorar-ho. Penso que la paraula ajudar és com una capsa plena de màgia: és amor envers el que t’envolta, companyonia, empatia, fer dels errors aprenentatges per millorar, veure’ns com una gran família que viu al mateix planeta el qual hem de cuidar, entendre que tots junts arribarem més lluny i que l’odi sempre ha portat maldecaps que l’amor ha solucionat amb una simple abraçada. Les injustícies al món existeixen per manca d’aquest i per avarícia. Una avarícia que només ens ha portat a destruir-nos i a destruir tot allò que ens envolta.

La solidaritat hauria de ser una assignatura clau en l’educació per començar a millorar el món en el qual vivim.

Per això, animo tothom a aportar un granet de sorra i ajudar en algun moment de la seva vida sense esperar res a canvi. Només oferir una petita part de tu i abraçar l’agraïment d’aquesta capseta de què parlàvem abans. De tot el que hi ha en un petit gest que farà feliç algú, que li aportarà un tros d’allò que li falta, de cuidar i protegir el nostre medi, de deixar de ser una societat individualista i començar a sumar des de la pau.

Animo tota aquella persona que m’està llegint a ajudar. No fa falta que voleu a l’altra punta del món, sinó que mireu endins, dins del vostre cor, i actueu des del seu caliu. Oferiu més la mà sense ànim de lucre, el dia que la necessiteu la tindreu. Perquè al món, tot i que el veiem més negre que cromàtic, existeixen moltes persones plenes d’amor i llum que viuen ajudant. Cooperand i tot l’equip que l’envolta i que ho fa possible és una d’aquestes petites estrelles disperses que il·luminen camins dia rere dia gràcies a la seva feina.

tracking