Un Nadal diferent

Cap de nosaltres ens podíem imaginar el passat 31 de desembre, quan sonaven les campanades de l’Any Nou i ens desitjàvem un feliç any, quin any tindríem. Un any ple de tristesa, angoixa, confinaments, provocats per un virus que no es deixa doblegar sinó hi posem tots de la nostra part.

I els puc assegurar que m’he enrabiat, m’he desanimat, m’he il·lusionat i m’he tornat a enrabiar. Però la realitat és tossuda i si volem doblegar aquest virus ho hem de fer entre tots. De ben segur que podrem fer més vida social, però amb seny. Aquest seny que no podrem oblidar en cap moment. Que ens obliga a no relaxar-nos, perquè ja hem vist el que passa.

I les decisions són complicades. Trobar l’equilibri entre la salut i l’economia és molt difícil. Podria dir que és una quimera. Per tant, mai una decisió serà encertada. Potser serà la menys pitjor de totes o la millor de les dolentes. Simplement pel fet que no n’hi ha cap de bona.

I trobar l’equilibri entre l’interès personal i el col·lectiu també és molt dur. Sacrificar el fet de poder gaudir del Nadal amb la família també és una decisió dura. Molts de nosaltres no tenim masses oportunitats per estar amb les nostres famílies però haurem de fer el que sigui més assenyat.

I així estem. Enyorant el Nadal passat. Esforçant-nos per trobar la il·lusió en uns moments a on hi ha moltes famílies que pateixen la malaltia o la pèrdua d’un ésser estimat. I d’altres que la seva situació econòmica empitjora, generant una incertesa que fa difícil veure la llum. I costa transmetre optimisme. Però ens hem d’esforçar a creure que ens em sortirem.

Que quan tot és negre, de cop apareix una petita llum que ajuda a veure el camí. I caldrà fer esforços per mantenir aquesta llum oberta, amb la il·lusió de que al final tot s’arreglarà.

No se si tornarem a viure com abans. Segurament, no. Però podrem continuar vivint. Vivint amb altres valors, amb altres prioritats, i espero amb més solidaritat. Confio que hàgim après a valorar les petites coses que ens ofereix la vida. La vida senzilla. El valor de la família, dels amics, de les persones, de les bones persones. Aquelles que ajuden sense voler rebre res a canvi. Aquelles que sempre s’alegren dels èxits dels altres.