x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

La proposta vital de Sextània

Una proposta de territori viu i compartit, per reviscolar-nos, per mirar i tirar endavant
Actualitzada 05/12/2020 a les 06:31
La proposta feta per l’Antoni Ubach en les dissetenes Trobades Culturals Pirinenques la vam escoltar amb atenció oberta, coneixent la pulsió constant de l’Antoni en exposar pensament i idees de desenvolupament social. Es tracta de fer lligam amb els territoris directament veïns d’Andorra: tres comarques catalanes, Alt Urgell, Cerdanya i Pallars Sobirà, i dos pays de la banda francesa, el país de Foix Alta Arieja i el país terres romàniques, que formen part del país català. Foix i Prada de Conflent en serien les viles del nord i Sort, la Seu d’Urgell i Puigcerdà les viles del sud. Andorra al bell mig. Aquest àmbit territorial l’Antoni Ubach l’ha batejat com a Sextània, amb referència anàloga a la Septimània visigòtica. Posar-hi nom, aportant el signe identitari, és senyal que l’Antoni Ubach no parla per parlar i creu en la seva proposta, que posa sobre la taula i deixa anar als cels pirinencs, com si es tractés d’un globus que enlairant-se des del Prat la Creu anés vertical amunt fins que fos visible des de Tarascó, Llívia, el Pla de Sant Tirs, Esterri d’Àneu i Sant Pere dels Forcats. En lletres ben grans i majúscules, que donessin el tomb al globus: SEXTÀNIA. Ja tenim nom, doncs, i ara cal casar discurs i projecte, coneixement de país i voluntats polítiques determinades per l’impuls social.

La societat pirinenca actual a l’entorn de les Valls d’Andorra comparteix un passat comú, temporalment parlant. Segles anats a buscar a la prehistòria neolítica i evolucions tecnològiques (bronze primer i ferro després), més les evolucions iberes en les estructures domèstiques i comunitàries (primers poblats de pedra organitzats), base sobre la qual els estrategs romans alçarien posicions i fixarien la realitat agrària i en part ramadera que ha durat gairebé dos mil anys en els fons de vall conreables i en les terres aprofitables dels costers pirinencs. Afaiçonats per conreus agrícoles i pasturatge, més l’explotació forestal, ens han arribat els paisatges treballats i modelats per treure’n profit durant segles i segles i només fa una cinquantena d’anys que, degut a la possibilitat de desplaçar-nos en tot tipus de mitjans de locomoció i a la necessitat i desig d’omplir el temps vital, les activitats econòmiques tradicionals han queda relegades a un segon terme, no apartades, però sí desplaçades. I sort en tenim que allà són, que aquí són, en una etapa d’impasse que no vol dir en via d’extinció, però sí en delicat estat de supervivència. Els departaments d’Agricultura i Ramaderia haurien de ser puntals i preferents, no pas com una mena d’acompanyament en l’estructura estatal o administrativa. L’agricultura i ramaderia són bàsiques i minorar-les o esmorteir-les pel sol fet de ser cosa del passat indica poca visió de futur, que és precisament allò que reivindica la proposta de Sextània.

L’àmbit territorial de Sextània és una proposta vital. Fa un parell de dècades s’empra en llenguatge administratiu la paraula funcional, i s’associen els àmbit funcionals a un territori. Sextània, com a territori, comparteix homogeneïtat geogràfica pirinenca, com ens feia notar l’Antoni Ubach. Veïnatge no prou conegut i per tant, encara obert a conèixer-lo, a conèixer-nos millor. I amb la millor coneixença més estima i sentiment. Ho podem mirar amb el sentiment despert i amb la practicitat, amb la dita funcionalitat, però en qualsevol cas ho hem de mirar amb una mirada oberta i operativa, amb intel·ligència territorial i amb projecció conjunta. I no pas com si el nom de Sextània es tractés d’un eslògan comercial publicitari per vendre, sinó com a nexe d’unió, com a nucli, com a embolcall concèntric que preserva tant el centre com la perifèria, perquè és un tot.

Sextània, ja ho hem apuntat, ha de ser un impuls nou, un projecte multidisciplinari econòmic i social basat en els recursos naturals i en les activitats que li són pròpies, motiu encara més d’atractiu turístic. L’Antoni Ubach posa sobre la taula cooperació sanitària, agricultura, ramaderia i els seus derivats làctics i de xarcuteria, fins i tot criant el porc de la Bigorre. I també aprofitament forestal, serradores per a fusta de construcció i mobles massissos, que fan més goig a la vista i també energia neta, renovable, hidroelèctrica i solar.

Una proposta vital, de territori viu i compartit, per reviscolar-nos, per mirar i tirar endavant.
  • #1 David
    (05/12/20 14:27)

    A veure, a veure...Sextània a sant de què? Perquè el Sr. Ubach així ho hagi exposat en les jornades? Entenc que abans som pirinencs que no pas de Sextània, emulant la Septimània visigòtica...no ho veig clar...
    Sentiment pirinenc es té. Som pirinencs, però de la Sextània? I que consti que la resta de la conferència del Sr. Ubach, a part del tema agrònom, ho vaig trobar correcte i interessant...

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts