Una taxa de merda

Ara fa un any de la creació del nou sistema de gestió del Registre d’Animals de Companyia, gestionat pel Govern. Desenvolupa la Llei de tinença i protecció d’animals del 2016 i el seu Reglament d’aplicació. És un sistema que “té la finalitat d’establir un vincle que permet relacionar un animal de companyia amb la persona que n’ostenta la propietat i se’n declara responsable a tots els efectes administratius i legals corresponents.” A més, també permet donar prestacions complementàries com la vigilància de la salut animal, agilitzar les actuacions de recuperació dels animals perduts i abandonats així com el control dels animals considerats potencialment perillosos, facilitar la gestió administrativa, etc. És clar, doncs, que és competència exclusiva del Govern tot el que afecta l’àmbit dels animals de companyia. Sobretot, perquè és el responsable del seu cens, així com de la possessió de les dades que relacionen l’animal de companyia amb la persona que se’n fa responsable. En canvi, els Comuns són els responsables del cens de les persones, concretament, del cens general de població de la Parròquia. Això ve a tomb de la polèmica creada pels Comuns en voler aplicar una nova taxa que grava la tinença d’animals de companyia. Els Comuns volen que els ciutadans que conviuen amb gossos i gats contribueixin econòmicament a la neteja de les voravies. Deixant de banda que els gats no caguen al carrer, sinó que ho fan a casa, sembla que les nostres autoritats viuen en una realitat molt allunyada de la veritat. Continuen creient que la merda de gos envaeix la via pública. Per tant, mostren molt poca confiança en l’eficàcia de les campanyes de conscienciació dirigides a la ciutadania canina, que els mateixos Comuns han impulsat. És un fet incontestable que amb l’ajut de sancions, bosses i botelles d’aigua s’ha aconseguit que trobar una merda de gos a la vorera sigui l’excepció, i no la norma. Això el que es mereix és un premi als propietaris d’animals, i no una taxa sense sentit. Primer, perquè a la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns no es parla enlloc d’animals de companyia; segon, perquè en tot cas aquesta taxa hauria de ser de recaptació nacional, i, si així ho decidís el Consell General, compartida amb els comuns, com la taxa dels vehicles. Finalment, demostra que els Comuns ja no poden lligar els gossos amb llonganisses.