Creat:

Actualitzat:

Malgrat que a hores d’ara hi deu haver qui no s’ho cregui, encara no s’ha dit, escrit o filmat tot sobre Diego Armando Maradona –i no ho dic per aquestes ratlles–. Si a vostè el futbol, ni fred ni calor, el personatge no deu estar en el seu imaginari. En canvi si la pilota i els 22 jugadors que corren al seu voltant el/la motiven, llavors sap que no és cap exageració. Me’n guardaré molt de criticar les imatges que s’han vist de la Casa Rosada a Buenos Aires, o de Nàpols. Curt i ras, no ho entenc. Com trobo un excés forassenyat decretar tres dies de dol nacional. Excés és una bona paraula per definir Maradona sense entrar en disquisicions inacabables. Tant l’hi fa en quina faceta de la seva vida ens fixem. Amb ell tot va ser excessiu des que el va enfocar el primer objectiu. Només va ser feliç amb la pilota enganxada a la seva cama esquerra. De fet la frase que el defineix millor, és seva! “L’única cosa que no he tacat és la pilota”. Una veritat inapel·lable. Sense la bola no en va encertar cap ni una. Tot i que feia 30 anys que no la tocava, no m’equivoco gaire creient que només ell –i que ningú ho malinterpreti– podia aconseguir que durant 48 hores el virus de la Covid-19 quedés en un segon pla de l’actualitat mundial. Una fita –que no l’última– només a l’abast de la figura del 10 de l’Argentina. Ningú més podria aspirar a passar a l’Olimp del futbol amb una biografia com la que ell es va forjar. D’aquí a cent anys la llegenda haurà superat el mite per esdevenir una figura sense màcula. Tal com el mestre John Ford va immortalitzar “When the legend becomes fact, print the legend” (The Man Who Shot Liberty Valance, 1962).

tracking