Concert estrella

“La musique embellit les lieux où l’entend”, va escriure Julien Green. Però ens trobem que els concerts a les esglésies han caigut en picat. Pierre Lebrun, director de Bayard Musique, comenta les dificultats que troben els artistes per poder actuar. Diu a la Vie: “La pràctica religiosa ha baixat, els capellans han envellit, les esglésies es buiden i ara només ens faltava la pandèmia... Els artistes són les primeres víctimes d’una Església que s’empobreix”.

La Parròquia de Canillo és una privilegiada. Ha programat i duu a terme la cinquena edició dels Dissabtes musicals. L’Associació Amics del Cambra Romànica aporta el seu granet d’arena perquè la cultura musical no s’aturi. La Presidenta Clara Pladevall, en presentar la V Cambra Romànica, assenyala els nombrosos espectadors – una quarantena de presencials- : “Aquest temps, hem viscut situacions complicades que, sense l’ajut de la música o el suport cultural, haurien sigut molt més dures de superar. Des de l’associació vam reforçar i prendre consciència de la importància d’un cicle com el Cambra Romànica que ens permet trobar-nos (amb distància social), impregnar-nos de la música de qualitat en directe, descobrir formacions variades i amb atractius diversos. No dubtem gens ni mica que l’edició 2020 aconsegueix els objectius més que els altres anys”.

L’església parroquial de Sant Serni de Canillo obre de bat a bat les portes per agermanar la bellesa de la música amb la bellesa de les obres d’art religioses, inspiradores de tanta devoció: les talles i pintures del segle XIV sense passar per alt les llànties gaudinianes del segle XX, obra de Cèsar Martinell. De l’agermanament en sorgeix la pregària cantant amb la Mare de Déu de Meritxell, obra de Jaume Rossa: “MAGNIFICAT”.

La música interna, fonda, que ve de dins, omple el cor, ens fa capaços de subsistir enmig de les dificultats de crisi sanitària, social, econòmica que amaga la beutat de la música, la poesia i l’espiritualitat. Escoltem Beethoven, de qui celebrem el 250 aniversari i contemplem Sant Jordi del segle XVII, que en veu de Josep Maria de Sagarra ens canta “Si et volem al nostre costat, / sant de la jovenesa, / sols et volem tenir com t’hem imaginat, / sempre amb l’ànima encesa. / I perquè tens un rostre SOMRIENT...” (1930) . Tanta formosor fa que si nosaltres gaudim de la música, els artistes músics gaudeixin de nosaltres.

A la sortida del concert del pianista del Cor dels Petits Cantors del Principat d’Andorra, Catherine Metayer, que n’és creadora i directora, em diu: “La música és joia, estimació, compartir l’art, la cultura, l’espiritualitat. Els valors de la música ens modelen com a persones, ens fan una sola família. La música basteix els ponts de comunió virtus unita fortior”. La 5a edició del cicle, amb talent 100% nacional, ens ha ofert la música de proximitat, d’ambient familiar i alta qualitat. Hem gaudit de:

·Quartet Madriu, compost per Àlex Arajol i Francesc Planella al violí, Elias Porter a la viola i Carolina Bartumeu al violoncel.

·La veu de Marie Noëlle Coulon, professora d’educació musical al Collège de Lycée Comte de Foix d’Andorra, que cantà els poemes de Josep Dalleres, musicats pel compositor Corentin Boissier.

·Les prodigioses mans de Nicolas Licciardi al piano per festejar l’aniversari del naixement de Beethoven.

·Els quatre violoncels del Quartet Casado: Jordi Albelda, Cristòbal Jaubert, Jairo Rodríguez i Rafael Tejero posant el botó d’or a l’edició V Cambra Romànica.

·El recital líric de Maria Solé, gaverna del Cor dels Petits Cantors del Principat d’Andorra. Ens emocionà amb el regal del bis de l’Ave Maria de My Fair Lady i el Cant dels Ocells de Pau Casals.

·El nom de concert Estrella el donem al Trio Claret, que s’estrenava: Gerard, al violó, i els seus fills: Sergi a la viola i Jordi al violoncel, perquè havia de tenir lloc al Santuari de Meritxell dins dels actes de l’Any Meritxel·lià.

Fou el 20 de setembre de 1920 quan mossèn Blas de Canillo i el Síndic Gresa començaren a recollir joies per fabricar la corona de la Mare de Déu de Meritxell, que li fou imposada pel cardenal Vidal i Barraquer el 8 de setembre de 1921. La propera solemnitat de Meritxell en festejarem el Centenari.

Cada mes captem una Estrella per aconseguir les dotze de la Corona que duu la Mare de Déu de Meritxell. La sala del tresor del Santuari ja en té tres:

L’Estrella del mes de setembre fou oferta pels joves d’AINA amb pedres recollides del cim de Casamanya. Cada pedra duu escrit un dels valors que AINA transmet en l’educació del lleure. La música i el cant en sobresurten.

L’Estrella del mes d’octubre, mes en què se celebra el Dia Mundial de la Gent Gran, fou una obra dels tallers de les Residències de la Gent Gran. En suprimir la Festa Magna, l’ofrena fou confiada al mossèn de Canillo.

L’Estrella del mes de novembre fou oferta per l’associació Amics de la Cambra Romànica dins el marc del concert del Trio Claret per coronar els sis meravellosos recitals.

El Papa Francesc en l’encíclica que ens acaba de regalar per aquest temps d’Advent, temps d’Esperança, escriu en el capítol segon: “La vida no és un temps que passa, és un temps de retrobament”. Música, poesia, la corona de la Patrona d’Andorra, l’art de les nostres esglésies embellit per les melodies, la dolça Mare de tots, la meva Confident... han fet possible aquest retrobament la vida és un temps de retrobament. Ho ha cantat la mezzosoprano Maria Solé, exainista: “Pels aires tot volant, / diu l’àliga , cantant / amb clara melodia: / - El bon Jesús és nat / per treure’ns del pecat/ i dar-nos alegria.”

Bon camí d’espera al Nadal! Que –tot i amb els entrebancs que anem trobant cada dia– no ens manqui mai la pau al corm de què la música és bona portadora.