Un futur per a la joventut d'Andorra

Un país que vol tenir futur ha de donar perspectives als seus joves. Un país on els joves no troben el seu espai és un país que, a part d'envellir-se, no té futur.Durant els vint-i-set anys des de la constitució, vint-i-cinc dels quals ha governat la dreta, no hi ha hagut polítiques específiques per a la joventut: sempre s'ha fiat tot en mans del mercat i al manteniment dels interessos i privilegis d'uns pocs, com és habitual quan governa la dreta, tot sigui dit de passada. Aquesta inacció, que aparentment mig funcionava fa unes dècades, està evidenciant el seu fracàs, i ara els nostres joves n'estan pagant les conseqüències. En aquests moments a Andorra tenim la generació de joves més ben formada de la nostra història i, paradoxalment, tenim la generació de joves amb menys perspectives de futur. Les no-polítiques de joventut estan empenyent els nostres joves a buscar-se un futur lluny del país que els ha vist néixer i créixer davant la doble dificultat de no trobar espais on desenvolupar-se professionalment i les dificultats que representa el fet que no existeixi una política d'habitatge específica que els permeti visualitzar trobar habitatge a la mida de les seves necessitats i possibilitats. Aquesta setmana els dos consellers generals més joves del nostre grup parlamentari van fer una roda de premsa per denunciar un aspecte que és cabdal en qualsevol política de joventut: l'emancipació dels joves, és a dir, poder trobar un habitatge digne on començar una vida fora de casa els pares. En aquest sentit, la llei que defensa el tripartit de dretes promou la rebaixa de la cessió obligatòria en sòl urbà consolidat fins al 0%. És a dir, que la dreta més conservadora que ha governat el nostre país renuncia en favor dels promotors d'obra a obtenir recursos públics per fer polítiques d'habitatge en benefici dels nostres joves (i també de la gent gran) perquè puguin independitzar-se o accedir a un habitatge digne. En resum, i lamentant-ho molt profundament, tenim un Govern que no promou polítiques actives per als joves ni pel que fa al seu dret a un habitatge assequible ni pel que fa al foment d'un nou teixit productiu al país que aposti per la innovació, pels nous sectors, etc., que els permetin poder seguir vivint al seu país i a prop dels seus.