La cultura popular no ha estat exempta de l’afectació pandèmica, al contrari, ha vist alterat el seu ritual i les entitats que fan possibles les diferents expressions s’han vist abocades a suspendre, ajornar o, en el millor dels casos, adaptar creativament la festa.
Tot i que en l’ambient pandèmic s’hi respira incertesa, ja portem uns quants dies preparant i assajant la representació popular de L’última ossa d’Ordino, que des que vam recuperar la farsa ara farà quatre anys venim celebrant el primer cap de setmana de desembre. Els qui formem part del col·lectiu de gent que fa l’escenificació al carrer ens hem obligat a tenir-ho tot a punt fins al darrer segon. Per això, adaptem la representació a la nova situació, col·laborem amb el comú i el ministeri de Salut per garantir fins l’últim detall les mesures de seguretat: nova ubicació de la representació, amplitud d’espai per a l’aforament, fórmules imaginatives i creatives perquè l’obra no desvirtuï –o ho faci el mínim possible– el seu caràcter de representació popular. Ja us assegurem que no és gens fàcil, per la proximitat amb el públic i la interacció que es produeix en determinats moments, tot veient com l’ossa ordinenca es desperta momentàniament de la seva letargia. I al fons de tot representat per persones que amb l’única motivació que fer perviure la tradició, perquè tenim clar que en els moments que vivim les activitats culturals fan més falta que mai i, específicament, la cultura popular –feta des del poble i pel poble– ens aporta aquell alè que ens permet agafar aire i respirar fons.