x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Foc i lloc

L'any 1920 (I)

Actualitzada 19/11/2020 a les 13:43
A Andorra dos fets pregons: l’arribada del nou bisbe d’Urgell, Justí Guitart i Vilardebò, i Fernando de los Ríos Urruti publica a Madrid Vida e Instituciones del pueblo de Andorra. Una supervivencia señorial. La política andorrana girava encara aquells anys en l’estellosa controvèrsia entre Consell General i Coprínceps pel tema inveterat de les concessions, “en aquella societat de les primeres dècades del segle XX que pot ser contemplada, en certs aspectes, com una societat de l’antic règim”, com va escriure Ladislau Baró.

Confi(n)at, he rellegit alguns capítols de l’excel·lent biografia que Francesc Badia va dedicar a El Copríncep Mons. Justí Guitart i el seu temps (1920-1940). M’ha fet pensar aquest “i el seu temps” del títol. Avui interpretem Justí Guitart des del “nostre” temps, des de la realitat que, un segle després, és avui Andorra. La gran majoria no hi érem en el “seu” temps, però el coneixem i després de la Constitució de 1993 –el “nostre temps”– hi tornem a connectar i ens activa una nova lectura. Amants de la història, la defensa de la sobirania pròpia d’Andorra com a nucli essencial de la reflexió i propòsit de Mons. Justí Guitart, ens fa avui ser profetes al revés, com digué Ortega y Gasset. Només podem mirar, “llegir”, recordar, interpretar i comentar des del present. En veiem així avui la grandària, l’extensió i la profunditat del seu pensament i del seu actuar ja quan el Copríncep Guitart, el 27 de juliol de 1920, davant el Consell General en ple, com sempre, va fer el solemne jurament de sostenir les llibertats i prerrogatives dels andorrans, que, com sempre, han fet tots els bisbes d’Urgell. No podem “llegir” d’ altra manera. Nosaltres veiem Guitart des del que som avui i des del que hem viscut, com andorrans, en aquests últims cent anys. Així ho expressà l’escultor Manuel Cusachs en el bust figuratiu de bronze del Copríncep sobre el monòlit de granit a la rambla Molines d’Andorra la Vella. Per aquesta raó l’art és únic: Guitart s’inclina al servei del poble, per protegir la sobirania originària d’Andorra, davant blaus, vermells i negres, amb unes mans grosses que sobresurten sobre el símbol del granit, permanents, robustes i fermes. Avui ho sabem.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts