Pobresa i exclusió social

Les dades post-Covid-19 indicaven que milions de persones estan en risc de pobresa o d’exclusió social a Europa. En el seu conjunt, les desigualtats han augmentat amb la segona onada de la Covid-19. La pobresa econòmica avui representa un repte major perquè està profundament arrelada en la nostra societat, independentment del gènere, de l’edat o de l’activitat professional. La seva persistència és un repte cada dia més gran. Les persones que no estan en condicions de treballar, o gens integrades en el mercat del treball, estan incontestablement més exposades al risc de pobresa o d’exclusió social que d’altres, singularment els joves i les persones nascudes fora de la UE són les persones que pateixen més desavantatges, igual que els aturats de llarga durada, les dones i les famílies monoparentals. La pobresa està igualment molt present entre els pensionistes i jubilats. En molts estats membres de la UE, el nivell general de pobresa resta inquietant, fins i tot entre un gran nombre de persones que treballen, en particular allà on els salaris mínims legals són fixats a nivells massa baixos per ser equitatius o fins i tot sota el llindar de la pobresa. El nombre de treballadors pobres és significativament més elevat en els àmbits amb poca qualificació, en persones que ocupen un lloc a temps parcial o temporal involuntari, els autònoms, els treballadors precaris, així com els treballadors ocasionals i estacionals, els treballadors a la demanda i aquells sota contractes interins i contractes de treball precaris. Els treballadors poc qualificats sofreixen contractes de treball inestables i mal remunerats i un accés limitat a una protecció social ineficaç i inadequada. Els països on la taxa de cobertura de la negociació col·lectiva és fluixa se situen habitualment per sobre de la mitjana de la UE en precarietat laboral i en exclusió social.