Creat:

Actualitzat:

No sé si també ho heu notat però des de l’inici de la pandèmia hi ha un nerviosisme general cada vegada més palpable, les persones són més susceptibles i salten, es disparen amb més facilitat davant de qualsevol problema. I aquest nerviosisme es fa cada vegada més visible si observem amb més atenció les relacions humanes. Per dir-ho d’una altra manera, coses que no fa gaire no despertaven animositat ara són objecte de titulars, ja que generen reaccions desmesurades per part de les persones implicades. Només cal llegir la premsa nacional per adonar-se’n, o prestar atenció, quan es treballa de cara al públic, a les reaccions de les persones davant de qualsevol impediment. Fa un any, les notícies que implicaven violència o reaccions desproporcionades davant de problemes menors no eren tan nombroses com les que podem llegir ara. No era el pa de cada dia llegir que una persona havia atropellat una altra per una simple plaça d’aparcament, o que dues persones s’havien barallat per una mascareta mal posada. No pretenc posar tothom dins del mateix sac, ja que molts de nosaltres tenim eines i recursos per guardar el control davant de situacions problemàtiques o tenses, però hi ha una tensió cada vegada més visible, i les emocions estan sovint a flor de pell. Tot això, evidentment, deriva de la situació que hem viscut des del mes de març, de les nombroses privacions de llibertat que hem viscut, del futur incert que s’està desdibuixant, de la por de perdre la feina o de veure reduïts els seus ingressos, i em deixo segurament molts altres factors causants d’aquest nerviosisme general. No tinc cap proposta miracle per invertir aquesta tendència però hem de trobar estratègies per no enfilar-nos a la primera, ja que explotar no aporta res, tot el contrari. Enfadar-se no soluciona el problema davant del qual ens trobem, i hem d’aprendre a autocontrolar-nos i buscar possibles solucions una vegada calmats.

tracking