Un esforç obligat

Des de principi d’any, amb més o menys encert, nombrosos governs lluiten contra el coronavirus, sobre la base dels coneixements científics que aporten, en cada moment, els membres del cos mèdic i els laboratoris farmacèutics que s’han involucrat en aquesta tasca. Dia sí, dia no, apareixen noves circumstàncies que imposen de revisar les mesures decidides fins aquell moment. Així, fa poc un estudi vingut d’Austràlia ha evidenciat que el virus sobreviuria a l’aire lliure, en diferents suports, durant uns 28 dies, mentre que fins ara s’esmentava un termini màxim de 4. La variació contínua de les dades recollides implica que les administracions s’han d’adaptar a marxes forçades per intentar garantir la salut pública. A més a més, es veuen obligades a tenir en compte les conseqüències econòmiques derivades, que podrien tenir, en certs aspectes, uns efectes perjudicials que seran força difícils d’assumir. Resumint, una dificultat extrema per harmonitzar, en tot moment, política sanitària i econòmica. Ara bé, certs comentaristes no paren de criticar, amb duresa, qualsevol decisió anunciada. Inclús, algunes crítiques es caracteritzen per una violència verbal extrema, que només pot causar preocupació. Si fa uns anys enrere aquestes veus haurien tingut molt poc ressò, avui dia, amb l’ajuda de les xarxes socials i la immediatesa en la comunicació, aquestes opinions ocupen un espai privilegiat, fins al punt de pertorbar l’acció de les administracions competents. Així, es gasta un temps preciós a contrarestar unes afirmacions sense cap fonament.

Sembla doncs necessari recordar a aquests comentaristes el profund pensament del periodista i filòsof francès Raymond Aron, que es va definir per la seva valentia intel·lectual, en no caure, a la diferència de molts altres, en l’admiració cega d’unes ideologies del segle XX que van portar al desastre. En els seus articles, abans de formular qualsevol crítica en contra de l’actuació dels responsables polítics considerava que era obligat fer l’esforç de posar-se en el seu lloc, emfatitzant que això era un deure moral per a tots aquells que volien opinar. No estaria de més que aquests que pul·lulen per les xarxes demostressin la mateixa honradesa.