Complex (1)

Això serà complex, assumim-ho d’una vegada. Complex, com a mínim, en tres dimensions diferents: en l’atorgament de graus de legitimitat als diferents actors de la lluita contra la pandèmia –quin cas fem als científics (i a quines especialitats), quin rol els deixem ocupar, quin paper reservem per als polítics, fins a on ens escoltem a la ciutadania–, en el dilema entre un estat controlador i un que confiï en una ciutadania responsable i, per últim, en els criteris a adoptar a l’hora d’enfrontar-se a la crisi actual. De les dues primeres dimensions n’hem parlat a bastament en aquest espai, centrem-nos avui en la tercera. Si és complex, no esperem respostes màgiques. Això per començar. Oblidem-nos de lluites efectives sense constrenyiments. Si és complex, oblidem-nos també de criteris únics. Jo vull que sigui totalment coherent. Jo que sigui impecable des d’un punt de vista ètic. Jo que sigui àgil. Salut. Economia. Llibertats. No pot ser. No és temps de maximalismes. Ni d’equilibris acontenta-crítics. És temps d’apostes meditades i fermes que tinguin en compte la complexitat i que entenguin que no només aquesta crisi és polièdrica sinó que afecta una societat amb una estructura social complexa. Apliquem-ho a un dels temes més debatuts aquesta setmana: recomanació de no desplaçar-se a l’estranger vs. obertura de portes als turistes. Des d’un punt de vista ètic, la solució em sembla deplorable: totes les facilitats als turistes, tots els pals als ciutadans. Posem-hi, però, una capa extra de complexitat: una que ens dibuixi dos retrats robot de qui marxaria i qui es quedaria i que ens parli de privilegiats que es poden permetre marxar de vacances i de treballadors del sector serveis que com no pugin turistes, veuran perillar encara més les seves fonts d’ingressos. Ei, ei, ei. M’estàs dient que tots els que marxarien aquests dies són uns privilegiats? No, ni de bon tros. Tercera capa: també hi haurà qui marxi perquè són les úniques vacances que podrà fer aquest any, qui viatgi per veure el pare malalt o la mare que està sola i qui hagi previst un pla de vacances cuidat fins al darrer detall pel que fa a la minimització del risc. I com ho controlem això? Amb salconduits? O apel·lant a la responsabilitat de cadascú en lloc de restriccions dures? Però no s’acaba aquí...