Creat:

Actualitzat:

L’any 2005, els agents socials europeus van signar un acord-marc que definia les línies mestres de la regulació del treball a distància a la UE, una norma bàsica que cada estat membre podia adaptar a la seva legislació. Segons aquest acord, el teletreball es definia com una forma d’organització del treball utilitzant les tecnologies de la informació en el marc d’una relació laboral. Aquest sistema, que oferia avantatges a les empreses i als treballadors, rebia la consideració de modalitat laboral voluntària per ambdues parts.

Aquesta organització laboral ha estat implantada amb èxit en alguns països, entre els quals destaca Holanda que, amb una llei capdavantera del 2016, va permetre que els empleats poguessin sol·licitar una jornada flexible que incloïa el teletreball; l’any 2019 el 14% dels treballadors holandesos s’havien acollit a aquesta modalitat. El mateix any, a Suècia també ho feia el 14% de la població activa, a França el 7% i a Espanya prop del 5%. Aquests valors s’han incrementat a conseqüència de les condicions adverses que ha generat la pandèmia, que ha vingut a accelerar la implantació del teletreball en molts països. Així, Espanya, a part d’haver-se dotat d’un marc legal, ha donat la possibilitat de teletreballar a 2,5 milions d’empleats públics, com a mitjà per combatre l’expansió de la Covid-19. A casa nostra, el mes de març es va aconsellar implantar el teletreball, fet que va suposar un gran repte per a moltes empreses, per la manca d’eines digitals adequades i pel pes de la cultura presencial en tots els àmbits. Algunes empreses ho han mantingut i, ara, amb el nou rebrot, el Govern ho ha tornat a aconsellar.

El teletreball és un avenç impulsat per les noves tecnologies que col·labora a reduir l’impacte econòmic de la pandèmia, tot i que són poques les persones que ho practiquen de forma habitual. Malgrat que aquesta modalitat té detractors, els que defensen el treball tradicional no poden argumentar que el rendiment del teletreball sigui inferior; per desgràcia, qui no compleix en el treball presencial tampoc ho farà en un altre format. Si volem estar en consonància amb l’entorn, cal promoure normes que regulin el teletreball en aspectes com la voluntarietat, el respecte a la vida privada i l’equiparació dels drets laborals.

tracking