El que són les coses! Anys demonitzant el plàstic dia sí i dia també amb campanyes i normatives internacionals per reduir-ne l'ús i abús quotidià. I quan aquestes accions semblava que començaven a assolir els seus objectius... de cop al vot l’enemic declarat del planeta esdevé el nostre aliat. Ni més ni menys que ajudant-nos a limitar l'expansió de la Covid-19. Això, si més no, és el que ens venen, en fer obligatori l’ús dels guants, especialment en supermercats i establiments d’alimentació. Tot allò que serveixi per a aquesta lluita és d’agrair, però els guants de plàstic, fins que no te’ls has posat..., són una mena de prova d’habilitat no apta per a gent amb presses, ni sense també. Una treta d’aquells concursos televisius d’abans dels realities. De fet, el primer obstacle és agafar-ne només dos, maleïda estàtica! Assolida aquesta fita i després de recollir els que han caigut -quan es recullen- és el moment de la veritat: obrir-los per posar-te’ls. Em quedo bocabadat amb els que, a més, s’apliquen gel a les mans abans, per fer el paquet de seguretat complet. Fet el fet i la compra, treure-se’ls amb o sense les mans embetumades, també té el seu què. I la rematada final és dipositar-los al contenidor corresponent, sempre que amb les presses no surtis disparat amb la compra i els guants posats. Desempallegar-te’n és una petita proesa, i gràcies a l'estàtica, més que sovint, acaben repartits per terra, o voleiant alliberats, tancant el cercle, o era cicle?, del plàstic. Tan útil i contaminant a la vegada. És un sense sentit que, a pandèmia passada, tornarem a maleir vehement-ment. Només faltaria!