Cansats de sentir els líders polítics espanyols perdre el temps en discussions inútils mentre el nombre de contagiats i morts per la Covid-19 creix dia rere dia, una cinquantena d’associacions científiques d’Espanya ha fet públic un manifest que comença amb una sentència lapidària: “En salut, vostès manen però no saben.” Com a eslògan per cridar l’atenció dels mitjans de comunicació, està força bé; però com a missatge per al conjunt de la societat resulta més aviat preocupant. És evident que els governs de tot arreu han comès errors (uns més que d’altres) a l’hora de prendre mesures per frenar l’augment del nombre de contagis fronteres endins, com també és evident que als governs de tot arreu hi ha una colla d’assessors, més o menys influents, als quals se’ls suposen els coneixements necessaris per dissenyar un pla d’actuació prou eficient contra l’expansió de la pandèmia. La conclusió, doncs, és que ningú no en sap prou. Ningú no sap ben bé què cal fer en una situació tan complexa com la que ens ha tocat viure. Ningú no sap per què hi ha mesures que funcionen a un lloc però no funcionen a un altre. Ningú no és expert en totes les variables que hi intervenen. Cal escoltar amb tota l’atenció els arguments dels epidemiòlegs, dels economistes, dels sociòlegs, dels psicòlegs i de tots aquells científics independents que tinguin res assenyat a dir; però qui ha de decidir què cal fer són els governants, que per a això els hem escollit, i perquè són els que se suposa que tenen una visió de conjunt més completa del problema. I, al capdavall, perquè són ells que hauran de retre comptes pel que han fet o han deixat de fer.