La tribuna
Els propietaris de la terra
Encara existeixen tribus que no volen saber res de la nostra civilització
Una fletxa feta amb bambú i plomes va acabar amb la vida de Rieli Franciscato, la persona que possiblement més havia lluitat per protegir els indígenes de la selva amazònica. Llegeixo la notícia publicada a La Vanguardia el 25 de setembre passat signada des de Buenos Aires per Robert Mur.
Al Brasil, a Nova Guinea i a les Illes Andaman, a l’Índia, encara existeixen tribus que no volen ser contactades, que no volen saber res de la nostra civilització i, segurament, les seves bones raons tindran.
El cas de Rieli Franciscato és, però, realment trist ja que sempre havia defensat els drets d’aquests pobles i quan intentava solucionar un conflicte generat a Rondonia, prop de la frontera amb Bolívia, una fletxa amiga va acabar amb la seva vida.
Diverses organitzacions que protegeixen els indis culpen la política del president Bolsonaro, que permet activitats il·legals a la selva amazònica sense cap tipus d’escrúpols.
I un del temes que han sortit a debat és decidir si la justícia brasilera ha d’intervenir en el cas d’aquesta mort.
Les opinions són molt diferents i varien tot depenent de la visió que es té de la selva i els seus habitants, segons es vulgui respectar o explotar la selva de les tribus no contactades.
Pel que fa a la meva opinió personal, la pregunta sembla ridícula. Com podem jutjar qui no vol saber res de nosaltres?
Ells, que sempre han estat a la selva, tenen dret a seguir vivint com volen viure i en realitat som nosaltres els que hauríem de ser jutjats per ells. Les tribus originàries de l’Amazones i de tot el continent americà són els legítims propietaris d’una terra que paradoxalment ells no consideren seva. La terra és un do, un atribut diví; la terra no es posseeix, la terra es viu.
Costa d’imaginar què hauria passat al nostre món si mai no s’hagués descobert el Nou Món. Si, per art de màgia, s’hagués arribat a un pacte de no agressió de manera que cada fracció del globus terraqüi hagués evolucionat a la seva pròpia manera. Ho poden imaginar?
Resulta quasi impossible, perquè el nostre afany expansionista hauria acabat, quasi segur, amb la seva evolució.
Però sempre ens quedarà el dubte de si una civilització com l’americana, sense cap tipus de contacte, hauria tingut a la llarga una evolució semblant a la de l’anomenat món occidental o si pel contrari hauria desenvolupat un poble més pacífic, o més sanguinari.
Ja mai ho podrem saber; sols ens queda respectar aquells que volen viure aïllats amb les seves pròpies lleis i costums.