L'estiu de la vergonya

Mentre que els casos de Covid s’escampen dràsticament per tot arreu –l’Índia, els Estats Units, el Brasil i Europa continuen sent els punts calents de la pandèmia–, els governadors autoritaris, sense descoratjar-se, han optat per retirar les llibertats arreu on podien. Les noves lleis de seguretat a Hong Kong també han provocat indignació davant la perspectiva de reduir encara més unes llibertats ja escarides. Quan el poble de Bielorússia es va aixecar al maig contra l’interminable lideratge d’Alexandr Lukaixenko –oposant-se al que molts observadors han descrit com una altra elecció falsa destinada a mantenir el president al poder durant potser uns altres 26 anys– va ser violentament reprimit. Es van assassinar civils i es va estrangular al lliure albir de la gent. Mentrestant, el moviment nord-americà Black Lives Matter, nascut de la mortal brutalitat de la policia contra George Floyd, s’ha calcat aquest estiu a moltes capitals del món. París i Madrid no van ser immunes a l’absurd espectacle de les autoritats instant els restaurants perquè establissin un límit d’un màxim de deu persones per taula, però després, presenciant com milers de manifestants s’ajuntaven per desfilar pels carrers, colze a colze, protestant contra les –quasi inexistents– morts de joves negres per la policia a Europa. No va haver-hi cap calma estival per al FSB rus. El 20 d'agost, el líder de l'oposició Aleksei Navalni va ser enverinat amb Novitxok. Els hackers que treballen per a Rússia, la Xina i l'Iran també han estat ocupats amb l'escalada dels atacs contra les campanyes dels dos candidats a la presidència dels EUA. Mentrestant, la Mare Terra ha portat una calor gairebé rècord a molts llocs, Trump va intentar tranquil·litzar tothom a l’estat de Califòrnia dient que aviat “començarà a fer més fresca. Ja veureu...”. Sona extremament insensible però curiosament familiar? Això es deu al fet que al març, el geni estable de la Casa Blanca havia promès que “el virus xinès desapareixerà cap a l'abril”. Quina ironia és que ara estem a l’octubre i el mateix Trump està infectat amb Covid-19, cosa que ens recorda que la nostra estupidesa sempre torna a perseguir-nos.