Quina sensació ha de ser veure que aquells a qui intentes enredar són més rucs del que et pensaves? Suposo que en certa manera deu ser el que sent a hores d’ara Donald Trump, en veure que les maneres barroeres, les mentides i les exhibicions de testosterona no només no li han passat factura –per alleujament dels seus atribolats assessors– sinó, que li donen rèdit polític. Repassant el debat entre Trump i Biden, em queda clara la màxima que una cosa és ser un bon candidat per guanyar les eleccions i una altra –ben diferent– ser un bon candidat per governar. Així ens va. I encara més: avui, ser un energumen no és impediment per guanyar unes eleccions. Ben al contrari, d’uns anys ençà sembla que l’elector confon l’estirabot amb l’espontaneïtat, l’insult amb la sinceritat i les fugides endavant amb l’estratègia. No hi ha com menystenir el pensament crític, alienar la gent amb fake news i confiar en la mandra que al final t’acaba fent tot plegat. El sentiment d’impotència és esborronador. Fet i fet com passa a Espanya –ben a prop de casa– quan veus tot l’aparell de l’estat incapaç d’anar a la una per fer front a una pandèmia, però fort com un bloc compacte a l’hora de defensar el substrat ideològic dels hereus del franquisme: una, gran i lliure. Sobretot una, la resta, mira, ja anirem trampejant. A casa, mentrestant, anem tirant, dia a dia, entre TMA i PCR, petons a l’aire i taules per a dos. A l’espera que no caigui el cel sobre el nostre cap ni la cara de vergonya aliena, entre acusacions creuades i baralles de pati d’escola.
Després diuen que tenim el que ens mereixem. Massa poc.
Democràcia va dir..Em sembla que t'hauries de mirar el documental de Trump. Està al Netflix. Per molt que siguis anti Trump són els americans que voten democràticament i per algo de ser que guanyi Trump.
RespondreEt dius “democracia”? Upssss