Violència de gènere (2)

Em veig obligada a parlar novament sobre la violència de gènere, en haver constatat el gran desconeixement que existeix sobre aquest tipus de conducta contra les dones. La violència de gènere és la violència que rep la dona pel fet de ser dona, independentment si la conducta és practicada o no per la seva parella. És una forma de violència emmarcada dins de les relacions d’abús, en què la persona que exerceix la violència té una posició de poder, clarament asimètrica sobre la persona que n’és objecte.

El marc legal europeu (Conveni d’Istanbul), del qual Andorra forma part, reconeix la violència contra les dones com una violació dels drets de les persones i una forma de discriminació. És el primer tractat internacional que defineix gènere. D’aquesta manera, es reconeix que els homes i les dones posseeixen diferències biològiques, que els assigna uns rols i comportaments respectius. El gènere, per tant, es refereix al conjunt de característiques socials i culturals que s’atorguen a les persones en funció del seu sexe. El conveni estableix igualment un catàleg de noves infraccions penals com les mutilacions genitals femenines, el matrimoni forçós, l’assetjament, l’avortament i l’esterilització forçosa. Segons l’OMS, les xifres recents de prevalença mundial indiquen que quasi una de cada tres dones arreu del món ha experiment algun tipus de violència infringida pel fet de ser dona. Les noies joves solen ser un col·lectiu especialment vulnerable a aquest tipus de violència.

Això no significa que la resta de persones de la societat no pugui sofrir violència, i que la mateixa no estigui tipificada o sancionada. Qualsevol acte de violència física, sexual, psicològica o econòmica que es produeixi en el si de la família, llar, entre cònjuges o parelles de fet, antics o actuals, amb independència de si existeix o no convivència, és considerat violència domèstica, siguin homes o dones. La resta de conductes violentes contra qualsevol persona està tipificada i sancionada igualment al Codi Penal.