x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

Anil

Actualitzada 01/10/2020 a les 06:23
He saludat la tardor defugint la neu i cercant, vora mar, la persistència del vent, el xiulet fi i tallant de la tramuntana, murri i feridor del mestral; aquell vent que et fa perdre l’oremus i et deixondeix, que t’eixuga la roba i t’aixalia l’ànima, capaç d’arronsar-te de fred i d’espavilar-te la son, que enrogeix nas i orelles i envermelleix les galtes, que fa que les fulles seques ballin sardanes, que infla les veles dels vells bergantins, que té un Crist que ens la dona justa per eixugar l’herba sense espolsar el blat, que enxarina el mar i neteja el cel, que té una serra a l’altre costat del mirall i que es fa enyorar quan s’és filla seva i es viu entre muntanyes.

He anat ran de mar a conèixer el vent i, en trobar-lo, m’ha fet un munt de presents embolicats amb paper de t’estimo i llaç de t’enyorava. El vent m’ha conegut la veu i l’ha escoltada amb orelles assedegades de músiques infinites i sons tot just enfilats i embastats que per ara no volen dir res i que demà li explicaran el brodat del món; m’ha mirat, més enllà de les màscares (la de roba i la de pell), amb ulls afamats de descobertes i perduts en horitzons infinits que pot entreveure més enllà dels límits i que preveien futurs ara desdibuixats i ignots. El vent m’ha olorat i ha sentit flaire de riures decibèlics i de somriures calmats, d’una esperança infinita i d’una recança eterna, d’una felicitat a engrunes i d’una tristesa a brins, de llibre vell i gastat i d’encenalls frescos de fer punta al llapis nou. El vent m’ha llepat la pell amb el capciró d’uns dits de fireta (cinc a cada mà i cinc a cada peu, com un miracle fet carn) i m’ha tocat les arrugues del jo amb mig plor ofegat i un pet dolç, com si fos de monja.

He defugit la neu i, fent camins dubtosos cap a mar, en un de sol, complint mos desigs, he trobat tots els vents en un: el mestral renouer, el ponent traïdor, el xaloc inconstant, el llevant humit, el gregal matiner, el migjorn infernal, el garbí sedasser i la tramuntana clara. Els he trobat a tots en un d’únic i petit: Anil, el déu dels vents, i m’ha enamorat. Tot i viure a muntanya soc una dona marinera, sempre miro d’on ve es vent i, tant si és llevant com ponent, el bon temps sempre m’espera.
  • #2 Rimentol
    (01/10/20 11:19)

    Primers sons d'una veu infantil

    Clamen? Proclamen? Indaguen? Celebren?
    Oh crits guturals d'una veu en inici!
    Atzar
    de l'aire primer i, després, del caprici,
    ara que sembla que el món recomenci,
    afirmen a crits en el plàcid silenci
    de l'aire quiet
    no cap paraula en concret,
    no cap sentit, sinó sols la presència.
    Presència que és meva, també,
    inici que és meu i no sé celebrar,
    amb tantes paraules com sé!,
    i que de tan inefable, potser,
    només es pot dir amb una veu que comença a sonar.

    DAVID JOU

    Respondre
  • #1 JP
    (01/10/20 10:11)

    Avui, el teu escrit també és Magnífic!

    Respondre
2
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts