Educació, no per a tots

Des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, les escoles han estat al centre de la crisi. En els moments més àlgids dels confinaments arreu, 192 països van decidir tancar les escoles. Això equival a 1.600 milions d’infants sense classes. En alguns països, els alumnes van poder continuar estudiant gràcies a tenir accés a internet, a la televisió o a la ràdio, i van seguir les classes a través d’aquests canals. Però el tancament de les escoles va posar de manifest la bretxa tecnològica que afecta els infants i les famílies més vulnerables.

Aquesta crisi està fent més visibles les diferències existents entre països però també entre regions i en l’àmbit més local. Durant els confinaments, s’estima que un de cada tres infants no va poder seguir l’escola remotament amb les conseqüències que aquesta disrupció tindrà en la seva educació i en el seu futur (més exposició a abusos i violència, més afectació en la seva salut mental o menys possibilitats de trencar el cercle de pobresa). Encara avui, es calcula que 872 milions d’alumnes a 51 països no poden anar físicament a l’escola. I com més es tarda a tornar-hi, més fàcil és que molts nens i nenes no hi vagin mai més (s’estima que uns 24 milions abandonaran els estudis).

Amb la situació que encara estem vivint es demostra la importància de l’escola i de mantenir-les obertes sempre. L’escola no només educa, sinó que també protegeix i assegura un futur millor per a cada infant a través del menjador escolar, dels programes de salut i vacunació, per exemple.

A qualsevol país, els seus governs han de fer el màxim possible per fer que les escoles reobrin, com ja hem fet aquí, i amb les mesures que les facin més segures. Com diu la Sra. Henrietta Fore, directora executiva de l’Unicef, “els infants pagaran el preu més alt” en aquesta crisi. “El seu futur està en joc i instem tots els països a posar la infància en primer lloc”. I invertir en educació és bàsic.