x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

John Fante

Hi ha escriptors que algú redescobreix i permet a molta gent assaborir-los
Actualitzada 21/09/2020 a les 21:26
Hi ha escriptors que durant la vida publiquen alguns llibres amb més pena que glòria i després, un bon dia, passats uns anys, algú els redescobreix i permet que molta gent pugui assaborir una prosa, una manera d’escriure o una visió de la vida que resulta original, diferent, màgica.

D’altres vegades l’escriptor ja està redescobert, però viu en una galàxia llunyana, aliena al lector. Vas a la llibreria, has vist vàries vegades un nom als expositors, però com que no has llegit cap crítica, ni en saps res, si no tens la sort que t’atrapin les primeres paraules pots perdre’l per sempre.

Els cas de John Fante (1900-1983) és, doncs, un d’aquests casos per partida doble. Primer, perquè en vida va ser un guionista amb certa tirada a Hollywood, però com a novel·lista quasi no va publicar. No va ser fins que Charles Bukowski el va reconèixer com un gran que havia influït en la seva obra quan les novel·les de Fante van començar a tenir l’èxit que es mereixen, i que avui en dia ocupen un lloc d’honor en la literatura contemporània nord-americana

I com deia al principi, també jo l’he descobert sols fa cert temps, tot i que un bon amic me n’havia parlat feia uns quants anys. En aquella ocasió vaig comprar un recull de dos contes sota el títol genèric de Viatge a Roma que van quedar-se a la llibreria de casa fins que fa uns mesos els vaig redescobrir i llegir per primer cop. Des de llavors, John Fante ha ocupat un lloc predominant en les meves lectures, i com d’altres vegades que descobreixo un escriptor tinc la sort que encara em queden unes quantes novel·les de les quals gaudir.

John Fante em captiva amb la seva frescor, dinamisme i comicitat. La seva manera d’escriure és si es vol tragicòmica, però d’una força que t’atrapa des del primer moment.

La seva obra més coneguda són les novel·les sobre el seu alter ego Arturo Bandini. Camí de Los Angeles, Espera a la primavera, Bandini, Pregunta-ho a la pols i Somnis de Bunker Hills.

Però a mi m’han agradat molt els contes de A l’Oest de Roma i sobretot la novel·la La germandat del raïm, un llibre fresc, dinàmic i excel·lent que ens transporta a la vida dels immigrants italians als EUA. Una descripció viva, irònica i profunda, en la qual relata la vida d’un altre personatge, Henry Molise, tampoc gaire allunyat de les seves pròpies experiències.

Sigui Henry Molise o Arturo Bandini, al darrere hi ha la vida de John Fante modificada, transformada, convertida en obra mestra gràcies a la seva literatura. Entre la ironia, el sarcasme, la crítica i la comèdia descobreixes paratges descriptius sols a l’abast de molts pocs escriptors. Si tenen l’oportunitat de llegir alguna de les seves obres, John Fante serà sempre una bona recomanació.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts