Manar molt, servir poc (II)

Un partit ja és tan sols una empresa privada. Xnet afirma que el seu fi és créixer en un nínxol de mercat. Només quan la societat civil activa ha pogut crear un nínxol en l’opinió pública sobre un tema, aquest tema resulta interessant per a “la política” que mouen els partits. Això fa que trigarà molt a cristal·litzar en una legislació més o menys tergiversada mitjançant els interessos clientelars de cada partit. No els guia la innovació sinó les enquestes, és a dir, allò que ja existeix i pensa la gent. El màrqueting esbrina o fabrica allò que la gent creu que vol per després donar-li-ho. En canvi, la innovació descobreix amb la gent allò que no aconsegueix de solucionar amb el que ja té, fins a inventar una cosa nova per resoldre-ho. Els partits, tal com els coneixem, ja no poden obrir camins nous. Atès que el món avança pels esforços de la societat civil activa, el menyspreu que partits i institucions li tenen és una dissonància cognitiva, una negació de la realitat, altament destructiva i que els estressa. A més, allí on les llistes electorals les crea el cap del partit i els qui les componen no es deuen als seus electors sinó a aquest cap, les qualitats més buscades són la fidelitat absoluta, l’obediència i no fer ombra al superior, confonent sistemàticament lleialtat amb servilisme. Discrepar es considera immediatament com un atac i una traïció, no una aportació.

Així mateix, els partits creen les seves estructures encara basant-se en la idea predigital de “cal ser molts”, de manera que es creen gegantines estructures clientelars –el partit mateix– en les quals hi cap qualsevol disposat a aportar les qualitats esmentades anteriorment. El resultat és que els partits són estructures feixugues basades en la clientela i el fanatisme. Totes aquestes persones han de ser remunerades figuradament i literal quan es guanya i molts passen a engrossir les files dels càrrecs que porten les institucions, i que decideixen sobre la vida de tots nosaltres. Una vegada més, no per les seves competències en els temes que han de tractar, sinó amb l’únic mèrit dels serveis prestats al partit. A això s’afegeixen més xarxes de suport que cal mantenir, cosa que produeix una infinita i devastadora cadena d’externalització d’incompetències. Xnet-x.net només demanen una immediata purga d’incompetents a cada partit responsable del seu nomenament.