L’aparició d’un virus devastador, la necessitat de frenar-lo sense tirar enlaire l’economia mundial, ha generat una lluita aferrissada d’investigadors i farmacèutiques per trobar un remei per eradicar-lo. Fins aquí lògic i necessari. Però aprofundint una mica descobrim que està en marxa un partit aferrissat, en el qual la victòria representa un èxit a escala global.
Trobar una vacuna per a la Covid-19 està generant grans expectatives a la població. Però també és la fita de les farmacèutiques, que no s’estan per altruismes: aconseguiran salvar vides i acabar amb la malaltia més dura dels darrers temps però, sobretot, hauran trobat la clau per enriquir-se i establir-se més que mai com un poder indefugible del qual la humanitat en passarà a ser dependent.
A l’altra banda hi trobem els governs, expectants i preocupats per oferir a la població la ‘cura’ als seus mals, amb la por de no quedar-se a la cua i sense estoc. Hauran de pujar al carro de la vacuna amb la bena als ulls, perquè no tenen més remei que fer-ho: si com a governant no la compres perquè no les tens totes i s’acaba demostrant que és la bona, et tractaran d’irresponsable, i la teva acció quedarà gravada per sempre.
Al mig de tot plegat, la població. Atenta a les novetats, i bona part confiant que la vacuna arribarà. També amb por d’acabar sent conillets d’índies, dels efectes secundaris...
Els investigadors i farmacèutiques haurien d’actuar amb rigor i transparència. Explicar sense embuts en quina fase ens trobem i si realment és eficient i útil la vacunació. S’ha demostrat, i poso com a exemple el mateix Govern d’Andorra, que dir la veritat (casos totals de Covid, evolució, etc.) és essencial per a la ciutadania, també per poder demanar-li coresponsabilitat: si la tractes de manera madura i responsable, de retorn, actuarà amb maduresa i responsabilitat.
Tant de bo, com ha passat amb virus similars, la Covid-19 acabi desapareixent a poc a poc per si sola. De moment ens trobem en una situació en què, tot i tenir força positius, la llista de les víctimes sembla sortosament escurçar-se.
Si així fos, el partit no el guanyarien només uns i s’endurien tota la glòria econòmica. El partit el guanyaríem tots.
Tanatos va dir..La salut mai a importat res, si així fos tres potents neurotòxics com l'alcohol, el tabac i el sucre no serien legals en les nostres societats "modernes", pel que fa a diners, sobren les paraules.
RespondreTu també ets d'aquells que viu de l'aire. Desde bon principi hauria tingut que haver un equilibri, lo espantós ha digut tant temps tot tancat, encara hem de pagar els calers d'aquestos tres mesos que ens han deixat sense vendre res. Malauradament, moltes empreses es quedaran pel camí.