Com fa quinze dies (Pilota picada, 23/08/20), ja havia escrit una parrafada buidant el pap en mode culer emprenyat, cagant-me en Bartomeu i la seva directiva, quan divendres passat a mitja tarda Messi declara que no se n’anava del Barça malgrat que la seva voluntat fos marxar. La crisi, institucional per molt que l’hagin volgut vendre com a esportiva, no està ni de bon tros tancada. Per això tinc una petició –tot i que ja vaig tard– per als afeccionats culers. Abans d’obrir la boca per dir-ne res, seria bo que escoltin l’entrevista sencera que Messi va fer al canal Goal (disponible per internet). Ho dic per tal com s’estava tractant la seva sortida mentre era una possibilitat. Lluny d’entrar al fons de la qüestió, tot va quedar reduït a banalitats que anaven de la tramesa del burofax avisant que marxava, fins a la resposta “de eso nada, monada” del club. Tot i tothom en el “cas Messi”: viatges paterns, reunions, entorn, opinions, reportatges i altres palles mentals de tota mida i canal, es van focalitzar en el jugador, el seu contracte i els 700 milions de la clàusula de rescissió. No hi havia millor cortina de fum per tapar la nul·litat de la directiva que el “Show me the Money”. Ara, que ha deixat clar que es queda –a contracor però és queda– molt em temo que el personal continuarà assenyalant Messi en lloc de girar la mirada cap a les oficines del club, d’on surt una ferum que empudega. Plegui quan plegui, l’FC Barcelona i els afeccionats culers estarem sempre amb deute amb Messi. El millor jugador del món –de llarg– no es mereix que ningú embruti el seu nom. De Messi només n’hi ha un i es queda, encara que sigui a contracor.