La piscina de Wuhan

Em trobo la foto navegant per Twitter: s’hi veu una munió de gent a la piscina d’un parc aquàtic, sense mascareta, sense distància; diuen que és a Wuhan. Dues reaccions instantànies i concurrents: “que bèstia!”; “vols dir?”. Dues reaccions que deixen pòsit, sense que cap de les quals guanyi la partida. Rasco una mica. Un parell de periodistes de qui em refio se’n fan creus –i, indirectament, validen la informació–: “que bèstia!” guanya punts. Hi ha gent que demana d’on surt la notícia; estirant la corda de les fonts, sembla que tot plegat ve d’una notícia de l’Agence France Presse (AFP) i “que bèstia!” es consolida. Uns quants comenten, però, que AFP ho acaba de desmentir, que es veu que la foto no és del 2020. Comença la remuntada de “vols dir?”. Me’n vaig al perfil de l’agència, però no hi trobo el desmentit i la notícia original continua penjada i ho fa, a més, il·lustrada amb la mateixa foto original. S’atura la remuntada. Uns segons després, la foto i les fonts ja són història. Ara només hi ha reaccions i reaccions a les reaccions: empipamenta generalitzada pels fets i per l’agreujant de wuhanitat –com si L’origen del mal hagués de pagar penitència de per vida per una acció d’un dels seus veïns. Poc després, la història passarà a un segon pla i després a un tercer i acabarà eclipsada per una altra història, en la qual ens submergirem sense saber encara, ni mai –no perquè sigui impossible ni tan sols difícil saber-ho sinó simplement perquè no hi tornarem, perquè continuarem el nostre viatge de zàping-scroll-hiperlink perpetu sense mirar enrere– si la imatge de la piscina era a Wuhan o no, si era d’aquest any o no i encara menys –això ja és absolutament impensable– el context de la imatge, els arguments, els perquès. Al final, una combinació d’atzar i d’algoritmes –en quin moment et trobes amb aquella publicació, qui estava comentant-la o compartint-la en aquell instant, quant ha trigat a ser eclipsada per una altra publicació– determinarà, molt més que els fets, amb quina realitat ens quedem i alimentarà prejudicis, es connectarà amb altres idees simplificades, esborrant els detalls i la complexitat i quedant integrada en la nostra memòria com un referent simplíssim més (recordeu allò de la piscina de Wuhan?), sense que importés, ni tan sols, si era veritat o no.