“Fas anar tothom amb morrió i en una terrassa els permets de treure-se’l, és una incoherència.” Ho diu el metge i investigador de l’Institut Germans Trias i Pujol, cap de la Unitat de Tuberculosi Experimental, Pere-Joan Cardona, (Vilaweb, 27-08-2020). Quants de nosaltres sense ser ni epidemiòlegs, ni metges, ni ministres hem pensat el mateix: si passejo haig de posar-me mascareta, fins i tot caminant per la muntanya; si estic dempeus parlant amb algú pel carrer, hem de dur mascareta; ara bé, si amb aquest algú m’assec i continuo parlant mentre compartim unes avellanes i un vermut, ja puc deslliurar-me de la mascareta. I aleshores ens preguntem: quina utilitat té portar mascareta pel carrer? El mateix metge ens respon: tècnicament no serveix de res, només “és una mesura de conscienciació col·lectiva perquè és molt difícil d’infectar-se pel carrer”. Matiso: més que conscienciació el que fa és de contenció de la histèria col·lectiva, tot i que produeixi en alguns l’efecte pervers de creure’s amb la potestat de convertir-se en ‘policies’. De fet, Pere-Joan Cardona es mostra partidari de mesures més restrictives. En fi... que aquesta pandèmia no fa res més que demostrar-nos que la vida està plena d’incongruències, que fins i tot som capaços de conviure-hi, de justificar-les i de ser-ne ferms defensors, encara que en el fons no hi veiem la utilitat de determinades mesures. Però és clar, ens ho diuen les autoritats, polítiques i sanitàries, i esperarem doncs pacients mentre continuem convivint amb la incoherència.