Ajudes i subvencions

En les polítiques socials de tot govern apareix el capítol pressupostari d’“Ajudes i subvencions”. A Andorra tradicionalment, les ajudes i subvencions a fons perdut eren reservades a l’agricultura, la ramaderia, cultura i esport i a l’ajut a l’estudi escolar i universitari. Els diferents executius que han desfilat per l’Edifici Administratiu s’han caracteritzat per mantenir-hi una línia homogènia i constant, independentment del color polític. Més tard, aquest suport es va ampliar, per exemple en les ajudes al lloguer per a famílies que ho necessitaven, en el suport a millores en l’edificació en matèria de sostenibilitat, protecció climàtica i seguretat. La crisi de la Covid-19 ha obligat el govern a multiplicar-se en qüestions d’ajudes i subvencions i a estendre el programa d’assistències, per a mantenir la cohesió social, prevenint potencials col·lapses econòmics en famílies i en empreses. Personalment m’adhereixo a la idoneïtat de les accions econòmiques endegades per combatre aquesta crisi. No publicar els beneficiaris ha estat, però, un greuge majúscul. El diner públic s’ha de vehicular aplicant el rigor amb tot el zel possible. Entenc que la pràctica de polítiques socials enalteix qualsevol executiu, però les partides pressupostàries destinades a subvencions han de ser conseqüents i ben meditades. Darrerament l’entitat pública Actuatech Empresa ha atorgat unes subvencions a empreses “per facilitar i incentivar l’accés a la contractació de serveis professionals externs, innovant-se i internacionalitzant-se en el negoci”. Per a mi, la idea és excel·lent. El que no entenc és que a la llista d’empreses, que aquesta vegada sí que s’ha publicat, hi consten particulars i funcionaris.

És de trist record l’última campanya d’ajuts a emprenedors, on algun espavilat, tant conegut com desaparegut, va ensarronar Govern amb desenes de milers d’euros, presentant un projecte fantasmagòric inexistent.