x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Les set claus

La pandèmia i la contenció

Actualitzada 20/08/2020 a les 21:37
La pandèmia i la contenció ja han tingut conseqüències terribles: recessió econòmica, desocupació massiva, deteriorament de les condicions i drets del treball, desigualtat creixent, exclusió social i precarietat laboral. Més de 40 milions de treballadors de la UE han hagut de recórrer a disposicions laborals de curta durada, compensació d'ingressos i altres formes de protecció laboral com ERTO o reducció de jornada. Més de 100 milions de treballadors van ser acomiadats i es van trobar a l’atur permanent, a més de tots els treballadors atípics, autònoms, precaris i no declarats, que no han tingut accés a mesures de protecció efectives. Aquests han estat fortament afectats pel virus, en presentar el màxim nombre d’infeccions i taxes de mortalitat. Les dones es van veure especialment afectades pels efectes de la pandèmia. A més, hi ha categories desfavorides de persones com els migrants, treballadors mòbils i fronterers, minories ètniques, persones amb discapacitat i malalties que han empitjorat la seva situació. Els treballadors que van proporcionar atenció i assistència als infectats i a qui es va assegurar la producció, els subministraments i serveis essencials eren molt sovint obligats a realitzar la seva feina en condicions no sanitàries i sense una protecció adequada. Els líders polítics i els governs han demostrat la seva manca de preparació davant d’aquesta crisi sense precedents. Això té efectes devastadors sobre els nostres sistemes i els nostres serveis públics, una prova que l’austeritat i la privatització no són bones receptes per garantir el benestar de les persones i la nostra seguretat. Les respostes dels Estats membres i de la UE a la pandèmia van arribar molt tard i encara tenen moltes limitacions. S'han posat en marxa les mesures d'emergència per donar suport als treballadors, sistemes de salut i empreses afectades, però la crisi encara presenta buits: molts treballadors i empreses no són recolzats per aquestes mesures sovint insuficients, mentre que, en molts casos, els recursos desplegats no proporcionaven un suport real a les persones, serveis públics i economia. Això es va deure a disputes inacceptables entre els governs nacionals.
  • #4 Haters
    (21/08/20 15:00)

  • #3 And
    (21/08/20 11:49)

    Que fácil es de veure els problemes ben assentadet en un despatx de administración amb un sou garantít i sense cap mena de solidaritat.
    La política es prendre decisions en en moment donat. Es pot acertar o no pero es fa quelcom. L'oposicio els sindicatos ... No tenen obligación d assertar ni de legislar tan sols disponen del temps per criticar i si surt malament dir que ells ja ho sabien i que.ho haurien fer millor. Malhauradament per vosaltres Andorra ens coneixem tots i voten les menys dolents.

    Respondre
  • #2 Pere
    (21/08/20 09:04)

    Doncs, deus estar content Gabi. A Andorra s'ha estat súper generós amb diners públics. Ajudes a dojo sense control. Propietaris, empresaris, autònoms i treballadors del privat ajudant amb reducció d'ingressos, i funcionaris (no fos que us enfadeu) sense aportar res. El teu món ideal. 

    Respondre
  • #1 Toni
    (21/08/20 07:33)

    Si això ho traslladem a Andorra, on els nostres Governants van demostrar no estar a l'alçada en condicions normals, ara el desfase entre el que necesitem i el que tenim es similar. Estem davant de la pitjor recessio economica de la historia i amb la pitjor classe governant de la historia, ingredients més que suficients per estar preocúpate, o altament preocupats  

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts