x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

L'art de saber imposar distància

Actualitzada 21/08/2020 a les 06:55
L’estiu acostuma a ser l’estació de l’any més esperada, i m’atreviria a afirmar que aquest any encara més. Després d’un dur confinament, les ganes d’omplir les terrasses i gaudir del sol que tantes setmanes hem vist brillar des de la finestra han fet agafar les vacances amb més ganes. El problema és que, tal com passa amb aquella lesió que deixa de fer mal quan s’apropa el bon temps, el coronavirus ha estat el perill que semblava difuminar-se com més a prop s’estigués de la platja. Concretament en aquella posició privilegiada en la qual gairebé pots tocar l’aigua des d’on tens posada la tovallola. Allà, no hi ha ni risc, ni mascareta, ni distància ni, en definitiva, respecte.

Ja pots fer l’esforç de llevar-te a les 8 del matí per anar a buscar el millor lloc a la platja que el dropo que s’ha quedat fins a les 12 al llit plantarà la tovallola davant teu. O al costat. O a sobre. Tant és. Sí, sé que això no ve de nou, però, enmig d’una pandèmia de coronavirus, això es tradueix en discussions en català, castellà, anglès i fins i tot en un alemany que s’entenia gràcies a la gesticulació exagerada. “Disculpi, ha sentit a parlar del coronavirus? Doncs potser hauríem de mantenir la distància de seguretat...”, preguntes de manera irònica, i amb un to mig amenaçador, la tercera vegada en hora i mitja que interpel·les al llest que vol plantar el para-sol sobre la teva xancleta.

S’ha de dir, però, que en l’art de saber imposar distància de seguretat, l’experiència és un grau. I que, mentre que tu discuteixes o mires de manera intimidadora cada persona que s’apropa pel “teu territori”, n’hi ha d’altres que són experts i emanen aquell carisma de qui se sap bo en alguna cosa. Els detectaràs ràpidament pel seu enginy. En el nostre cas, era una noia d’uns trenta-pocs anys que va ser tan crack d’assegurar-se la distància de seguretat portant tres tovalloles: una de doble en la qual estava estirada i dues de normals com a barrera. Ep, i que ningú s’atrevís a atansar-se massa al seu perímetre, que no dubtava a fer-se valer. Així sí. Hi ha gent que en sap, i s’ha de reconèixer. Ara tinc la tècnica anotada i la comparteixo amb tots vosaltres. De res. Tot i que el que espero que la gent anoti és que la mascareta i la distància de seguretat són clau en la pandèmia.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts