x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

Un sistema financer resilient i amb major capacitat de resposta

La crisi sanitària evidencia la fortalesa del sector
Actualitzada 04/08/2020 a les 21:26
La negociació i posterior signatura de l’acord monetari del ja llu­nyà 30 de juny del 2011 per part del Govern d’Andorra no ha tingut un efecte neutre per a les entitats bancàries. L’acord estableix que el Principat d’Andorra aplicarà gradualment les disposicions legislatives pertinents en matèria bancària i financera i sobre prevenció del blanqueig de capitals, entre altres i per tant, les entitats han implementat en un temps rècord totes aquestes normatives.

Aquest treball constant d’inclusió en la normativa andorrana de disposicions comunitàries en el sector bancari s’adapta seguint l’evolució que fa la legislació europea en funció de les prioritats establertes per la Comissió Europea fruit, entre molts d’altres paràmetres, de les necessitats dels estats membres, la voluntat de millorar l’eficàcia i esforços en determinats àmbits com la transparència, o per abordar canvis derivats de les crisis viscudes. Aquesta transformació sobrevinguda arran de la signatura de l’acord monetari ha permès a les entitats andorranes homologar les pràctiques del sector als estàndards internacionals.

Des del 2011, la legislació més rellevant i exigent per al sector ha estat la implementació de la Directiva europea de solvència, liquiditat i supervisió prudencial coneguda com la CRDIV. L’objectiu d’aquesta normativa és enfortir la resiliència del sector bancari i financer andorrà perquè estigui en una millor posició davant les crisis econòmiques així com garantir que les entitats bancàries segueixin finançant l’activitat econòmica i el creixement econòmic amb uns recursos propis adequats.

Des d’un punt de vista de la liquiditat i del finançament estable, l’objectiu és assegurar que les entitats tinguin coixins de liquiditat suficients per fer front a possibles tensions en els mercats així com disposar d’una estructura de balanç que no descansi excessivament en el finançament a curt termini.

Fitch en un dels seus darrers informes durant la crisi sanitària causada per la Covid-19 va afirmar que les entitats han enfortit la seva capacitat de recuperació, de manera que estan en millors condicions per absorbir futurs xocs econòmics que en la crisi del 2011, i poden assegurar el finançament de l’activitat i el creixement econòmic.

A tancament de l’exercici 2019, la ràtio de solvència agregada del sector es va situar en un 17,48% per sobre de la mitjana de bancs europeus, que va ser del 14,8% segons l’European Banking Association (EBA), i la ràtio de liquiditat va ser del 223,05%, també per sobre de la mitjana europea, que va ser del 149,9%. Aquestes ràtios financeres mostren la solidesa del sector i la capacitat d’adaptació dels bancs andorrans i evidencien la solvència que té la banca andorrana i la seva capacitat per fer front als reptes de país, fins i tot en els pitjors escenaris.

Gràcies a la feina d’homologació que s’ha vingut fent els darrers anys, i gràcies a la gran capitalització del nostre sistema bancari i l’alt nivell de liquiditat, en l’actual crisi sanitària els bancs andorrans han pogut finançar i donar liquiditat a l’economia. Els bancs han mostrat la seva disposició i compromís ferm amb el país per a una execució i suport ràpids de les mesures econòmiques aprovades pel Govern per mitigar els efectes econòmics i mantenir al màxim el teixit productiu, els llocs de treball i el suport a les famílies.

La banca andorrana disposa d’un model de banca universal que ofereix serveis tant de banca comercial com de gestió de patrimonis, on la part de banca privada representa el 80% del volum total del negoci del sector. Aquesta característica tan específica d’Andorra posiciona el sector en una millor situació respecte als grans bancs europeus per la menor exposició a l’evolució de la capacitat de les empreses i particulars de retornar els deutes. Podem esperar que l’impacte que tindran les entitats en el seu compte de resultats en forma de provisions i en el capital en forma de solvència serà molt menor, també en termes relatius, que la que tindran els bancs europeus. La resiliència del sector bancari i de retruc del país per adaptar-se davant aquesta crisi sanitària-econòmica que estem vivint és fruit també de tot el procés de transformació viscut els darrers anys.

Pel que fa a l’impacte que pot acabar tenint aquesta crisi a l’economia del país, tot i que caldrà estar atents a l’evolució canviant del propi virus i a la informació epidemiològica que vagi sorgint per comprendre’n millor la seva evolució, el que sí que podem constatar és que Andorra parteix d’una posició favorable. Tot i la concentració d’activitats empresarials en el sector del turisme, més del 60% del nombre de visitants que rep anyalment Andorra són excursionistes, i de l’altre 40% més de la meitat són turistes que es desplacen al nostre país en cotxe i, per tant, provenen de zones de proximitat. Aquesta condició ha facilitat l’obertura immediata dels comerços un cop obertes les fronteres i per tant ha ajudat a fer que el sector turístic iniciï la temporada d’estiu amb il·lusió i amb unes perspectives raonables.
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts