x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

L'enveja, un mal creixent

Actualitzada 03/08/2020 a les 06:30
L’enveja no es basa a desitjar el que té l’altre, cosa bastant natural, sinó que es basa a desitjar que no tingui el que té, que no tingui èxit, que no sigui recompensat. En definitiva, no se centra en un mateix, l’envejós, sinó en l’altra persona, l’envejat.
A vegades arriba a ser tan forta i corrosiva que pot arribar a provocar situacions molt doloroses, sobretot quan la persona és molt propera. Es diu que l’enveja de l’amic pot ser pitjor que l’odi de l’enemic.
L’enveja sana és similar a l’admiració. Motiva a la millora personal. En canvi l’enveja maligna es relaciona amb ser deshonest i amb la conducta immoral.
Per tant, no deixar de ser un sentiment que treu el pitjor de les persones, que comença infravalorant els èxits o millores que tenen, passant per afirmar que les millores aconseguides són fruit d’avantatges davant dels altres, fins a arribar a desitjar el pitjor per a la persona envejada i aprofitant per provocar càstigs psicològics o fins i tot físics.
És habitual veure aquests comportaments a la feina, amb els amics, a l’esport, a l’escola.
Una de les coses pitjors és la intenció de voler justificar aquesta enveja malaltissa.
I l’altra és quan la persona envejada fracassa. L’envejós té un sentiment d’alegria visible i que no pot amagar, tot i que intenta una falsa preocupació. Sí, aquell tipus d’alegria que se sent quan l’estudiant de la classe suspèn. Quan el company de feina no obté l’augment que ha demanat. O quan a l’amic el deixa la nòvia.
Segurament si pensem tots amb sinceritat trobarem comportaments propis d’aquesta mena.
Però el problema no és que alguna vegada sentim enveja, sinó és quan aquesta enveja envolta la nostra vida. Aquella reacció en què cada cosa que veuen van a destruir-la simplement pel fet que no els passa.
Cada cop la nostra societat es troba més plena d’enveja. I això no és bo. I cada cop és més freqüent. O com a mínim cada cop es veu més. Segurament les xarxes socials ajuden a treure la part negativa de les persones. Es té la facilitat d’expressar-la per així humiliar més la persona envejada, i fer arribar aquest missatge a més gent.
Per què s’ha de ser tan envejós quan a d’altres els va bé i no ens perjudica?
No és millor alegrar-nos-en?
  • #6 Cap jeperut es veu el seu jep
    (06/08/20 08:20)

    El proper article d'opinió podria portar el títol, encara que sigui llarg "El fanatisme exacerbat, obsessiu i malaltís d'alguns progenitors/es que volen que els seus fills siguin/facin allò que els agradaria ser/fer ells, sense estalviar enmitjans".
    De ben segur que sabria on trobat la informació, encara que subto sigui objectiva.

    Respondre
  • #5 Cap jeperut es veu el seu jep
    (06/08/20 08:17)

    Quina llàstima no recordar-se de l'amistat quan es beneficia injustament i deshonestament al teu fill, fent ús d'informació i posició privilegiada.
    És enveja queixar-se o denunciar que a un esportista, des d'una federació, se li prometi anar a uns campionats internacionals existint altres esportistes de la mateixa modalitat que estan al seu davant?
    És enveja que aquest mateix esportisda vagi efectivament a aquells campionats internacionals, passant davant d'altres i no compliment amb tots els requisits establerts per la pròpia federació?
    És enveja queixar-se o denunciar que des d'una federació al mes de juliol de 2020 es proposi per a una beca ARA a un esportista que ha deixat de practicar l'esport des del desembre del 2019 i que en els quatre mesos anteriors no ha complert amb els entrenaments?
    Quina llàstima no recordar-se de l'amistat quan s'està fent això i trobar-se en els pocs entrenaments al que s'acudeix amb els companys.

    Respondre
  • #4 Nano
    (06/08/20 07:43)

    Senyora “enveja maligna”; cal un pas previ, informar-se i contrastar. Amb la feina feta, vostè dirà si li queden ganes d'escriure un nou article que parli d'actuacions més que dubtoses fetes d'amagat, que afecten de la mateixa manera a companys i amics.

    Respondre
  • #3 Jo
    (03/08/20 10:53)

    Josefa va dir..
    Josefa no jutgeu sense saber, ja us ben asseguro que d'avorrida no està, ja m'agradaria veure el vostre nivell d'enveja, la Sra.Bonet té tota la raó, no us interessa el tema, no el llegiu. Així anem avui día, potser molts haurien de reflexionar sobre la paraula i el sentit de l'enveja, que no porta enlloc, més bé al contrari.

    Respondre
  • #2 Tomás de Aquino
    (03/08/20 07:42)

    Personalment em preocupa l'enveja entre la classe política, molt més perillosa que la del ciutadà comú.

    Respondre
  • #1 Josefa
    (03/08/20 07:42)

    Hi ha gent que escriu perque esta molt avorrit o avorrida com aquest text 

    Respondre
6
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts