x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

El futur no va de robots sinó de persones

Ens hem de preguntar si la nostra feina és substituïble per una màquina
Actualitzada 10/07/2020 a les 06:39
    Jennifer Areny
Fa uns quants anys que ens venen anunciant que la revolució tecnològica ja és aquí, que el futur sembla que ja és present i que a tots ens canviarà dràsticament la vida. Per això, crec que ha arribat el moment que ens fem la pregunta: la meva feina actual és fàcilment substituïble per una màquina o un software?
Amb l’arribada de les noves tecnologies, no només molts dels llocs de treball que avui dia coneixem deixaran d’existir donant pas a noves professions que ja ens comencen a sonar, sinó que també hi haurà altres que se substituiran per robots dotats d’intel·ligència artificial. I encara que puguem pensar que el nostre futur laboral pinta malament o, millor dit, molt malament, hem d’enfocar aquesta transformació com una oportunitat per evolucionar i aportar valor afegit a les nostres organitzacions.

Com seran els treballadors del futur?
Ara més que mai és important identificar tots aquells trets que s’han quedat obsolets i que són més propis de l’era industrial que del nou segle XXI: presencialisme que es confon amb productivitat, manca d’autonomia, lideratge paternalista, treballs avorrits i monòtons, poca creativitat i un llarg etcètera, per donar pas a nous sistemes col·laboratius, flexibles i innovadors. Enrere queden aquelles organitzacions creades només per produir i amb l’única finalitat d’aconseguir beneficis econòmics i que a poc a poc van cedint davant empreses més transversals, orientades al creixement personal dels seus treballadors i a satisfer les necessitats dels clients. En aquest sentit, es fan especialment necessàries habilitats professionals com la creativitat, l’empatia, la presa de decisions davant la incertesa, la comunicació, l’adaptació a les demandes, l’agilitat, entre moltes altres, que tant les empreses com els treballadors del futur seran responsables de potenciar davant els canvis que s’acosten. A més, la capacitat de desaprendre per tornar a aprendre, així com la formació continuada, seran el motor cap a la transformació i el creixement sostenible. I per descomptat, la introducció de valors com el respecte als llocs de treball serà la base per construir relacions positives entre les persones. Finalment, apareix amb força la ruptura de les estructures hiperjerarquitzades que, encara que alguns es resisteixin a perdre el seu poder, afortunadament, cada vegada estan més en decadència i els jefes són reemplaçats per líders compromesos a acompanyar els seus equips, que entenen la necessitat de l’autèntic treball en equip, mesuren la productivitat a través d’objectius i resultats i que, per descomptat, generen relacions de confiança dins de l’organització.

I com no pot ser d’una altra manera, la innovació és el nostre passaport cap a un futur esperançador. Necessitem la visió de futur amb candeletes, gent capaç de mirar l’entorn i observar els canvis. I no dic que necessàriament haguem d’estar cada dia creant i inventat productes o serveis nous, això seria improbable per no dir impossible. La innovació també és millora i implementació de nous mètodes. I si no que li ho diguin a Kodak. Coneixien perfectament el negoci de la fotografia analògica però els mancava una cosa essencial: no tenien ningú capaç de veure més enllà del mercat actual. Conseqüència? La fallida.
I les empreses, què hauran d’aportar-nos?

A elles també els queda molt camí per recórrer. Fins ara en els processos de selecció es preguntava sobre els coneixements i l’experiència dels candidats ja que el mercat necessitava mà d’obra capaç de produir productes o serveis. Però en aquesta nova etapa, les organitzacions hauran d’interessar-se per candidats que a part de coneixements; sumin valor als equips, aportin determinades destreses, proporcionin les seves pròpies xarxes de col·laboració i demostrin passió pel que fan.
Els empresaris hauran de crear valor per atreure i retenir el talent emergent ja que es preveu que el 2025 més del 50% de les plantilles estaran formades per millennials, que conceben d’una manera molt diferent la vida laboral; valorant la llibertat, la flexibilitat o el reconeixement per sobre del sou, ja que cada vegada són més els professionals que no consideren el salari fix un factor decisiu a l’hora de buscar feina.

I per fi, desterrarem les empreses en què els treballadors eren només un nombre fordià i evolucionarem cap a la humanització de les organitzacions, creant allò que més valorem com a persones: la comunicació, escoltar i ser escoltats, compartir i estrè­nyer llaços amb altres professionals.
Si som capaços d’apreciar el veritable potencial humà que ens envolta i ens responsabilitzem de fer brotar els nostres propis talents, deixant de banda l’individualisme que tant mal ens fa, senzillament, cadascú de nosaltres deixarà una empremta irreemplaçable per un robot.

Feliç futur. Feliç present.
Etiquetes
  • #7 Color esperança
    (10/07/20 17:12)

    El camí de la cobdícia porta al humà a la deriva. Crec que s'ha de canviar de perspectiva o bé reeducar-nos si volem un futur millor. 
    Aquest present es el futur de fa 30 anys. Doncs bé a mi no m'agrada el camí que s'ha seguit. Portem dos crisis en menys de 15 anys. Situacions precàries per als joves. I situacions molt més importants com totes les guerres, la fam que hi ha al món, la desigualtat, i un llarg etcètera de condicions infrahumanes. 
    Creure en les persones i creure en la seva vàlua, potser es una de les maneres per començar a canviar el nostre futur. Gràcies per aquest anàlisi. Hi ha esperança.

    Respondre
  • #6 Color esperança
    (10/07/20 17:09)

    El camí de la cobdícia porta al humà a la deriva. Crec que s'ha de canviar de perspectiva o bé reeducar-nos si volem un futur millor. 
    Aquest present es el futur de fa 30 anys. Doncs bé a mi no m'agrada el camí que s'ha seguit. Portem dos crisis en menys de 15 anys. Situacions precàries per als joves. I situacions molt més importants com totes les guerres, la fam que hi ha al món, la desigualtat, i un llarg etcètera de condicions infrahumanes. 
    Creure en les persones i creure en la seva vàlua es una de les maneres per començar a canviar el nostre futur. Gràcies per aquest anàlisi. Hi ha esperança.

    Respondre
  • #5 estevet
    (10/07/20 15:55)

    Un article de caire humanista, sens dubte.
    Ara, si bé correspon a les meves idees, crec que només s'aplicarà en certs àmbits culturals o artístics ja que les màquines tenen unes capacitats de càlcul molt més importants que les dels humans. I això significa més eficiència, i doncs calés. I només ens cal mira què em fet del nostre país per adonar-nos que la pela mana.

    A banda de l'escrit en sí, tinc la curiositat de saber perquè una majoria de comentaris en castellà: son consultors amb clients a Andorra o companys?

    Respondre
  • #4 Michelle
    (10/07/20 10:43)

    Excelente análisis  de la situación actual. Gracias jenni

    Respondre
  • #3 Jaime mkt
    (10/07/20 10:26)

    Totalmente de acuerdo contigo. Muy buen artículo u reflexiones a tener en cuenta.
    La brecha entre los avances del desarrollo tecnológico y las nuevas tecnologías, en comparación a la curva de aprendizaje y adaptación del management, es cada vez más grande en general en las empresas. Hay demasiados jefes y gerentes que gestionan pensando en un modelo que está desapareciendo y hacen muy poco o nada para adaptarse a un presente y futuro inmediato transformador. Faltan líderes disruptivos capaces de aprovechar, acelerar y adaptarse, para que la brecha no se siga acrecentando,y, de esta forma lograr resultados extraordinarios, sustentables y equilibrados.

    Respondre
  • #2 Javier Elola
    (10/07/20 09:24)

    Acertado análisis de la relación tecnólogia-personas-expectativas que desde desarrollo y formación hemos de abordar, de manera valiente, profesional y eficazmente.

    Un placer leerte, nuestra (la de verdad) Jennifer.

    Respondre
  • #1 Requena
    (10/07/20 08:56)

    No ho crec, el globalisme es basa en el neoliberalisme, un projecte polític social per transformar tots els processos de la vida, de la societat, de la política, de l'Estat i la cultura, en un mercat, on tot té un preu, fins i tot les persones.

    Respondre
7
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts