La tribuna

La via preferent

El 83% de la població assegurada, prop de 60.000 persones, ja té metge referent

Creat:

Actualitzat:

En data 1 de juliol entra en vigor la necessitat de ser derivat pel metge referent per accedir a la via preferent, és a dir, per accedir al metge especialista, i perquè totes les proves que se’n derivin, tinguin el mateix punt de partida, el metge referent. Ara com ara, el 83% de la població assegurada, prop de 60.000 persones, ja tenim metge referent, i el que és més important, ja teníem metge referent abans de sofrir tots plegats una pandèmia de SARS-CoV-2 com la que hem viscut, i que entre tots hem pogut minimitzar i aturar perquè ho hem fet junts; polítics, sistema sanitari, voluntariat, organitzacions, entramat social d’Andorra, població en general. Cadascun de nosaltres hem fet el que sabíem fer, però junts.

Però, què té a veure la via preferent amb la gestió del Covid-19?, us podeu preguntar. La via preferent situa el metge referent en la primera línia de relació entre cadascun de nosaltres i el sistema sanitari en general. Que tots tinguem un metge referent vol dir que tenim un metge en qui confiar, que ens coneix, que ens escolta, que decideix el millor per a nosaltres i per a la nostra salut, que ens ve a veure a casa si no podem anar a la consulta, que ens truca per saber com estem. És aquell qui sense demanar-li sap quan ens toca fer els controls de patologies cròniques, quines proves són més indicades i quines no són imprescindibles per al seguiment de les malalties, que ens atén les urgències i qui ens deriva quan no disposen del nivell d’expertesa suficient davant de situacions complexes que necessiten un servei especialitzat.

Però el metge referent tot sol no pot fer res si no és acompa­nyat d’altres agents igual de necessaris per a la millora de la nostra salut. És imprescindible treballar protocols d’actuació entre metge referent, infermeria, auxiliars d’infermeria i equips de suport i serveis especialitzats, en què tothom sàpiga què ha de fer en cada moment, i que ens basem en l’evidència clínica i científica, i en la utilització i la qualitat dels recursos sanitaris que tenim al nostre país.

És imprescindible el paper d’infermeria en un sistema basat en la via preferent. La xarxa de centres de salut de què actualment disposem amb infermeria, llevadores, treball social, equip de suport, són necessaris per treballar estretament amb el metge referent, amb la xarxa especialitzada, tant de l’hospital com amb els metges del país, amb centres sociosanitaris i residencials. L’infermer ens acompanya, ens escolta, ens recorda, ens segueix, ens cuida, en definitiva, per fer menys feixugues les malalties cròniques amb què hem de conviure. Ens tracta també davant de situacions d’urgència, d’emergència i davant de patologies agudes. El seu nivell d’expertesa i les seves competències i potencialitats ens obren un gran ventall de possibilitats i d’oportunitats per millorar amb escreix el nostre sistema sanitari. El nostre metge referent tampoc pot fer res per cadascú de nosaltres si no està ben entrelligat amb tota la xarxa especialitzada que tenim tant al país com a l’hospital. Necessitem seure junts, definir protocols, criteris de derivació entre metges referents i especialistes, indicacions de proves necessàries i decidir el millor per a la població, que també significa deixar de fer allò que no ens aporta valor ni millora a la nostra salut. Tenim un gran repte.

Un exemple clar l’hem viscut amb el Covid-19. Metges referents, infermers, metges especialistes, xarxes d’atenció primària, centres de salut, screenings, mostres de PCR des del cotxe i presencials. Serveis improvisats com el CIC (centre intermedi de control) portat per metges de capçalera i per metges pneumòlegs, infermeria i d’altres especialitats a l’hospital. Metges referents amb metges especialistes, tots amb infermeria, tots treballant allà on fes falta, però junts, i protocol·litzats, tant a l’hospital com a les UCI, com en sociosanitaris i residències, tant en els hotels amb padrins confinats com venint a casa si no ens podíem desplaçar.

El darrer actor necessari sense el qual un sistema de salut no se sustenta és la població en general. Cadascun de nosaltres hem jugat un paper central en el sistema sanitari. Hem volgut voluntàriament protegir-nos amb l’ús de les mascaretes, confinar-nos si era necessari, escoltar les directrius de Govern i protegir-nos seguint les recomanacions que ens anaven donant.

La via preferent durant el Covid-19 ens ha permès, entre tots, guanyar millor la pandèmia. Ens ha obert també nous reptes com la utilització de les noves tecnologies amb videotrucades, atencions virtuals o l’hospitalització domiciliària, entre d’altres.

Tenim ara una gran oportunitat per seguir treballant tots junts i treballar diferent: metges referents, metges especialistes, infermers, professionals de suport, població en general, vers un model de salut integrat del qual hem obtingut experiència amb la pandèmia. Ara no podem defallir. Tenim feina.

tracking