x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Pausa a la feina

La teva jornada t’obliga a fer quatre o cinc hores d’una tirada, o potser més
Actualitzada 06/07/2020 a les 21:14
Ets al despatx o a la feina, davant de l’ordinador, i tens tot el dia, tot el matí o la tarda per endavant. La teva jornada t’obliga a fer quatre o cinc hores d’una tirada, o potser més. Al principi tot va bé. Estàs còmode i si t’agrada la feina no hi ha cap problema a fer-la. El temps passa, la jornada avança, ja fa un parell d’hores que estàs assegut amb la mateixa postura i per molt que et conscienciïs de mantenir l’esquena recta o facis servir una cadira ergonòmica, comences a notar certa pesadesa a la columna, certa incomoditat al cos. Què fas? Què fem? Tot sovint no en som ni conscients. Seguim treballant tot el dia, tot el matí o la tarda, i quan pleguem estem anquilosats... Però, què passa si en lloc de quedar-nos al mateix lloc, fem una petita pausa? Treballes un parell d’hores i, si l’entorn és agradable, surts a caminar encara que siguin sols deu minuts. Estires les cames, respires aire lliure, veus coses diferents; la ment es distreu. La pausa és curta i després tornes a la feina. Com et trobes? Possiblement molt millor, amb el cap clar i amb la seguretat que el teu rendiment serà superior al que tenies just abans de la pausa. És tan obvi que sembla impossible que no ens n’adonem, tant si treballes pel teu compte com si ho fas en una empresa o depens d’una altra persona. De fet, l’estratègia de donar minuts d’esbarjo i espais de lleure als empleats ja es fa des de fa molts anys. Crec que va ser Apple una de les primeres multinacionals a aplicar la mesura i sembla que l’eficiència és màxima. En l’àmbit personal ho acabo de fer fa una estona. Des de les 15.30 hores estava assegut davant de la pantalla; a les 18.30 m’he obligat a fer un volt pel carrer. Estava espès i he tornat més fresc, disposat a acabar la tarda. Avui ho he fet, però d’altres dies m’oblido i arribo a casa encarcarat i passiu. Les pauses al treball, els breaks, penso que són imprescindibles. I tampoc és qüestió de pensar: no, jo no en faig perquè cada matí abans d’anar a la feina surto a córrer trenta minuts. Fantàstic; segueix practicant, però la resta del dia també està bé pensar en les pauses. A la feina i en d’altres moments. Quan condueixes, per exemple. Parar després d’una hora i mitja o dues hauria de ser obligatori. Sortir del cotxe; estirar les cames i els braços; deixar que la ment es relaxi una estona. Pausa a la feina, pausa a la conducció i, si és possible, pausar una mica el ritme embogit que quasi no sabem cap a on ens porta.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts